Qui som?

Hola a tots i totes.

En aquest espai anem a presentar-nos totes les autores d’aquest blog però, des d’un punt de vista literari, ja que, a continuació, us deixem les nostres autobiografies literàries. 

Anem a presentar-nos amb un ordre alfabètic, així doncs, en primer lloc presentarem a Carla Ballestero, seguidament María Baquero, després Ana Garcia i, per finalitzar Carolina Garcia. 

En primer lloc, Carla Ballestero: 

Sóc Carla Ballestero García, tinc vint-i-tres anys, visc a València i estic estudiant un Grau en Mestra en Educació Infantil a la Universitat de València i, a continuació, vaig a contar la meva autobiografia literària:

Quan pense en la meva infància em venen records de ma mare contant-me històries on aprenia diferents valors com és compartir, respecte pel diferent, l’amistat per damunt de les coses materials, etc. 

La història que més m'agradava que em contara la meva mare quan era xicoteta era la d'una princesa que ho tenia tot, pequè el seus pares consideraven que tenint tot el que ella volia seria feliç, però no era així. La xiqueta no tenia amics i es sentia molt sola i, per això, també molt trista. Quan els pares van descobrir perquè la princesa estava trista van fer una festa amb molts nens i la princesa va ser feliç amb els seus nous amics

Aquesta historia m’agradava molt perquè jo amb els meus amics sempre m’ho passava molt bé i, a més. em donava conte de la importancia de la amistad i de ser feliç amb la gent que em rodeja.

Però ma mare no em contava sols histories inventades per ella, sinó que també em llegia contes de tot tipus de temàtica, però sobre tot contes amb animals que parlaven, possiblement per aquesta raó els meus contes preferits eres la rateta presumida i el conte de Disney de los aristogatos, perquè m'agradava pensar que els animals de veritat podien parlar.

Quan vaig créixer i vaig tindre deu anys, els meus gustos van canviar i m’agradaven les histories de aventures, sobre tot recorde els llibres de Narnia de l'autor C.S. Lewis, on m'imaginava vivint les aventures que estava llegint, on la protagonista era una xiqueta que, amb els seus germans, viu aventures en un món que s'accedia a través d'un armari.

En la meva adolescència els llibres que em llegia eren els d'amor. En aquest temps em vaig aficionar a la saga de Crepúsculo de l’autora Stephenie Meyer, que parla sobre una xica normal que se enamora d’un vampir.

Hui en dia em continuen agradant els llibres d’amor però no amb ficció. Actualment estic començant a llegir el llibre Todas las canciones de amor que suenan en la radio de l’autora Cristina Prada, que parla d’una xica que es contractada en una empresa i, s'acaba enamorant del seu cap que té un caràcter complicat.

Un altre tema que és del meu interès és els llibres que estén ambientats en la segona guerra mundial, com el llibre de El niño del pijama de rayas de John Boyne o el llibre de Un saco de canicas de Joseph Joffo. Aquest últim m’ho van demanar llegir en el institut, i va ser l’únic de tota la meva historia acadèmica que vaig gaudir llegint i amb el que vaig descobrir que m'interessaven els llibres d’aquest període de temps. Però pense que en el col·legi i en l’institut, els professors forcen massa als seus alumnes a llegir llibres per aconseguir el foment de la lectura, fent que açò provoque que a vegades hi haja gent que avorrisca la lectura, perquè tan sol han llegit quan les han obligat.

Pense que és important que l’entorn més pròxim del xiquet motive a aquest a llegir i que poc a poc aquest puga descobrir els seus gustos, és a dir, que la família impulse aquesta afició i per altra banda en l’escola es reforce no imposar un llibre sinó preocupar-se pels gustos de l’alumne.

En segon lloc, María Baquero:

El meu nom és María Baquero Argerich, visc a la ciutat de València i estic estudiant el Grau en Mestre en Educació Infantil en la Universitat de València. Sempre he volgut ser mestra i m'ha apasiona aquesta professió. A continuació parlaré de la meua relació amb la literatura i amb el fet literari.

Potser el primer contacte que vaig tindre amb un llibre va ser de la forma més comú, amb llibres que només tenien dibuixos, amb les paraules del nom dels objectes de les imatges per així aprendre a parlar, i amb els fulls dures per poder aguantar tot el possible les nostres mans inquietes desitjoses de tocar-ho tot. 

Quan era xicoteta i encara no sabia llegir, vaig tindre la sort de tindre dos germans majors als que els encantava comptar-me els seus contes favorits, i així em contagiaven eixe desig de conéixer les històries que transmeten els llibres. Sobretot ens agradaven molt els llibres de Teo i finalment ens sabíem de memòria els seus dibuixos. A més, mon pare sempre ha sigut un especialista en comptar els contes de la manera més divertida i interessant que puga existir. Per aquesta raó, va començar a ser habitual en la meua família el barallar-nos per assentar-nos junt mon pare, i agafar el millor lloc per a veure cada un dels detalls de les pàgines dels llibres mentre mon pare ens comptava els contes. També, va tindre una gran rellevància en el meu contacte amb els llibres la meua iaia, qui, com mon pare, tenia un encant especial per a comptar contes. Recorde que fins i tot s'inventava cançons perquè les recordàrem sempre amb molt afecte.

Quan vaig arribar al col·legi i vaig cursar la primària, aquest interés pels llibres va començar a decaure, açò va ser en gran part pel fet que en l'escola ens obligaven a llegir llibres, com a mínim un cada trimestre durant les vacacions, i només els llibres que el professor deia, però no sols això sinó que havíem de fer un treball per a demostrar que verdaderament ho havíem llegit. Llavors van començar a passar per les meues mans tota una col·lecció de llibres del "Barco de Vapor". Per sort, sempre tenia familiars que de tant en tant em regalaven llibres, i aquests sí que els llegia encantada, perquè ells sabien els meus gustos, interessos... i per tant, em regalaven llibres que sabien que disfrutaria llegint-los, eren llibres del tipus de Kika superbruixa.

Després de molt de temps el meu interès per la lectura va desaparéixer per complet, de manera que em limitava a llegir els llibres obligatoris que demanaven en l'escola per a poder fer els treballs i aprovar els exàmens. No obstant això, al començar la Universitat va tornar a sorgir el meu interés per la lectura. Tenia unes ganes enormes per aprendre cada vegada més sobre l'educació, no volia deixar mai d'aprendre ni de formar-me. Havia tornat a descobrir el que feia que disfrutara llegint. A més, el descobriment de persones de gran importància com a Cèsar Bona i Catherine L'Ecuyer em van donar el primer impuls per a la lectura de llibres sobre l'educació.

Per concloure, dir que pense que cal donar importància a la lectura literària ja que després de la meua experiència aprenc a valorar més la influència de la literatura en la vida i la delicadesa que té aquesta en l’edat primària. També cal tenir clar el valor que té de xicotets el llegir acompanyat d’una persona estimada, i d’alguna manera quan creixem llegim llibres que ens recomanen les persones que estimem. Per tant, com futurs mestres hem d’aprendre a estimar la literatura i transmetre-ho als xiquets, puix la literatura és el sentit màgic de la vida.

En tercer lloc, Ana Garcia:

El meu nom és Ana Garcia Buigues, actualment visc a València malgrat ser d’un petit poble de la Marina Alta anomenat Poble Nou de Benitatxell i estudie el Grau en Mestra d’Educació Infantil en la Universitat de València. A continuació narraré el meu recorregut literari des de la infantesa fins a l’actualitat.

Quant a la meua relació amb la literatura és cert que no és des de ben petita, ja que la meua mare sí que solia llegir-me alguns contes, però no nit rere nit. Malgrat no llegir-me contes, les meues avies sí que solien contar-me breus històries ocorregudes o no en el petit poble en el que he crescut. El primer conte que recorde que la meua mare em llegia és el de Cuéntame un cuento de.. La Fontaine, Hoffmann, Oscar Wilde.. un llibre què conté un gran recull de contes clàssics i recorde que el que més m’agradava que em contara era el El mago de Oz. 

La meua relació amb la literatura es va fer mes forta a causa d’aprendre a llegir, ja que totes les setmanes ens manaven de “deure” fer una petita excursió (pel nostre compte) o be a la biblioteca de l’escola o be a la del poble i escollir el llibre de lectura que més ens cridara l’atenció, llegir-lo i posteriorment fer un resum al voltant del que havíem llegit. Va ser també durant aquesta època de la meua vida, entre els cinc i els sis anys, quan vaig tenir contacte també amb el teatre, els compta-contes i les titelles. 

El contacte amb la literatura a través del teatre, els compta-contes i les titelles va ser gràcies a les festes patronals del meu poble, ja que tots els anys realitzaven algun acte dedicat als més menuts de la casa i així era com donaven a conèixer contes de la literatura clàssica com Hansel y Gretel o Pulgarcito, entre altres. D’una altra banda, tots els anys el col·legi realitzava una eixida escolar al teatre de Gandia amb la finalitat de veure les representacions teatrals que tots els anys es realitzaven. A més, en la biblioteca municipal a sovint es realitzaven i es realitzen activitats dedicades als més menuts en les que es conten histories passades amb anterioritat en el poble, per exemple, per donar-los a conèixer el poble i per a que coneguen el que ocorria fa cinquanta anys o més. Totes aquestes contades en la biblioteca sempre es realitzaven a través d’un compta-contes o d’unes titelles. 

També recorde que la meua mestra de tercer de primària ens va regalar a tots els alumnes un llibre en el que tu decidies tot el que ocorria en la historia perquè sempre que anava a ocórrer algun fet important en la historia et deixava escollir entre dues situacions diferents i, d’acord amb el que tu escollies et manava a una determinada pàgina o a un altra. Recorde que aquest llibre és l’únic d’aquest tipus que crec haver llegit i no n´he tornat a veure per cap lloc. Amb aquest llibre vaig tenir moltes més ganes de llegir jo sola i, va ser en aquesta etapa en la que vaig començar a llegir diversos llibres de Kika superbruja però, el que més recorde és el de Kika superbruja y la espada màgica. 

En l’etapa de l’institut tinc molts bons records relacionats amb la lectura perquè em van fer descobrir un altre gènere que no era el romàntic. En aquesta època recorde llegir llibres com Marina o L’infern de Marta que em van agradar molt, també recorde haver llegit El diari d’Anna Frank i El niño con el pijama de rayas que varen ser llibres que em van commocionar molt. També en l’institut però ja més major recorde llibres com La metamorfosi de Kafka o Madame Bovary de G. Flaubert que també varen ser llibres que vaig llegir en l’assignatura de Literatura Universal i que també em van agradar molt. 

Per finalitzar, dir que en l’actualitat tinc un gran llaç amb la literatura perquè sempre que puc m’agrada disfrutar d’un bon llibre i enfonsar-me en la historia i intente enriquir-me de tots els continguts que el llibre que estic llegint m’aporta.

Per finalitzar, Carolina Garcia: 

Jo sóc una estudiant de la facultat de magisteri i literàriament no estic orgullosa de la meua vivència literària con futura mestra d'educació infantil a les aules.

De xicoteta recorde com el meu pare o la mare totes les nits em llegien còmics de Mortadelo y Filemón, altre dels llibres que recorde es un molt gros que tenia una història per a cada dia de l'any. La meua família m'ajudava a iniciar-me en la lectura ja que als reixos o al meu aniversari tractaven de regalar-me llibres, tant fantàstics com històrics.

Quan anava a l'escola primària el llibres que llegíem eren entretinguts, tant teatre, com poemes, com narracions. Era molt divertit perquè a les classes solíem fer sessions de lectura en les que estàvem una hora llegint en veu alta. Allò ens ajudava a perdre la vergonya i poc a poc ens inspirava més la lectura. Encara hui recorde que en 4º de primària una editorial de llibres ens va fer un llibre en el que els personatges érem el tots el alumnes de la classe. Al començament del llibre ens presentava, a nosaltres i a la mestra. La història principal girava al voltant nostre. Soc capaç de recordar el nom del llibre a dia de hui, era El chicle más largo del mundo. Crec que vaig llegir el llibre unes cinc voltes, va ser una experiència molt positiva per a mi. 

Quan vaig arribar a l'ESO aquest fet va canviar. Els llibres que havia de llegir eren tots de por, perquè a la gran majoria dels alumnes li agradaven els llibres de terror. En canvi a mi eixa temàtica no m'agradava gens i per això després no era capaç de gitar per la nit. Títols com La tejedora de la muerte, El príncipe de la niebla s´han quedat impresos al meu cap com històries que no tornaria a llegir ni una vegada més. També he de destacar que als darrers cursos de l'ESO les trames de les històries no eren gens entretingudes per a mi.

Però no tot es negatiu, un dels llibres que més em va agradar al institut va ser El salón ámbar que va ser escrit per Matilde Asensi. Vaig llegir-lo a soles en dos dies. El millor era que no havia de fer un resum de cada capítol, i per això vaig gaudir de la lectura del llibre. El recorde molt perquè la protagonista era una dona. Totes les novel·les que havíem llegit sempre tractaven d'homes, en canvi en aquest era diferent. Mostrava a la dona com una persona independent que era capaç de solucionar el seus problemes a soles, no necessitava cap ajuda.

Als anys de batxiller vaig llegir novel·les importats en el marc mundial, una de les que més em va agradar va ser La casa de los espíritus, la seua autora es Isabel Allende. El realisme màgic va ser tot un descobriment per a mi. En aquets tipus de llibres es mostraven els fets fantàstics com quotidians. Aquesta temàtica va agradar-me molt. Recorde anar llegint al metro pensant que no volia que arribara la meua estació perquè no volia parar de llegir. Com es diu eixe llibre em va enganxar.

Tot i això quan el estudis i les lectures obligatòries varen finalitzar vaig trobar una de les sagues que més m'han agradat en tota la meua vida: Harry Potter. Jo coneixia les primeres pel·lícules, però quan vaig començar a llegir els llibres em varen tornar boja perquè no era capaç de parar de llegir. Quan acabava de llegir els llibres em posava les pel·lícules i per primera vegada en la meua vida m'agradaven més els llibres que les adaptacions a la gran pantalla. 

Encara que els set llibres de Harry Potter els vaig llegir en menys de dos mesos, fins un temps després no vaig tornar a agafar un altre llibre. Uns dels títols que després vaig llegir va ser Los juegos del hambre y The cursed child.

Actualment el que més m'agrada es llegir llibres que estan en altres idiomes, perquè a la mateixa vegada de gaudir de la meus lectura individual practique la gramàtica d'altres idiomes. A part d'aquestos llibres també m'agrada llegir els que m'ajuden a la meua formació deportiva com la biografia de Javier Gomez Noya que és el pentacampeó mundial de triatló.