La paraula lírica defineix tot allò relatiu o que
pertany a la lira o a la poesia pròpia
del cant. Actualment s' utilitza per tal de definir un dels tres principals gèneres poètics , que
compren les composicions de caràcter subjectiu i en general totes les ores en
vers que no són èpiques o dramàtiques.
Es
caracteritzen per la expressió de sentiments per part d'un emissor fictici, per
la musicalitat i per la representació de la subjectivitat. Com hem dit el
gènere líric pot estar escrit en vers, amb un ritme o melodia o en prosa
poètica. Un aspecte important de la lírica es l'expressió de sentiments
mitjançant figures retòriques o literàries.
Els
poemes lírics es divideixen en populars i cultes:
·
Populars:
Anònims i es conten oralment de generació en generació. La poesia popular està
representada pel Romancer i les nadales.
Per exemple:
«Abenámar, Abenámar,
moro de la morería,
el día que tú naciste
grandes señales había»
(Romancero anónimo)
· Culte: El seu públic és reduït, són
poemes molt treballats i elaborats.
Per exemple:
La princesa está triste... ¿qué tendrá la princesa?
Los suspiros se escapan de su boca de fresa,
que ha perdido la risa, que ha perdido el color.
La princesa está pálida en su silla de oro,
está mudo el teclado de su clave sonoro,
y en un vaso, olvidada, se desmaya una flor.
Rubén Darío
Per altra banda, el
gènere líric presenta diversos subgèneres que pertanyen tant a la lírica culta
com a la popular, per exemple: La cançó, l'oda, l'ègloga, l'elegia i la sàtira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada