Glossari: Gènere narratiu.

En aquest tipus de gènere englobem totes les obres, en prosa i en vers, que expliquen una història, una sèrie de fets encadenats cronològicament, ja siga per un narrador extern o intern.

Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuen en vers, mentre que la novel·la, la novel·la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.

Parlem de narrativa quan un narrador explica una història, és a dir, uns fets reals o inventats, on intervenen uns personatges en un espai i un temps. L’acció comença en una situació inicial (plantejament) que canvia (nus o desenvolupament) fins arribar al final (desenllaç).

La narrativa s’escriu en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina. S’estructura en paràgrafs separats per un punt i a part.

Cal dir que tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir l'estil indirecte. Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat). La història és fictícia i el narrador també (encara que siga el mateix autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva. La història pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida.