La literatura de tradició oral és un fenomen ric i complex, que es va convertir en el mig més utilitzat durant molt de temps. És la forma en què els membres d'una societat transmeten de generació en generació la seua cultura, experiències i tradicions. Les seues múltiples definicions coincidixen és assenyalar que representa la suma del saber de forma oral que una societat considera essencial i que, reté i reproduïx a fi de facilitar la memorització, i a través d'ella la difusió a les generacions presents i futures.
Es caracteritza per la diversitat, tant en la forma d'arreplegar les tradicions orals com en els temes que aborda, a més la seua temàtica es relaciona amb els costums de cada lloc. La informació transmesa inclou coneixements, usos i costums en temes com a història, mites i textos sagrats, tècniques, institucions polítiques, harmonies musicals, exercicis lingüístics, codis ètics i morals...És precís ressaltar que la tradició oral no es limita al seu aspecte verbal: les paraules es relacionen profundament amb gestos i objectes amb els quals estan intrínsecament lligades (Manual de tradición oral, 2007).
El desenvolupament de la tradició oral es caracteritza per una variabilitat constant i conflictiva, perquè pel simple fet de transmetre's de boca és boca i de generació en generació, es transforma lentament, perd continguts, gana nous elements diàriament, i inclús s'adapta a les necessitats del grup, responent a les seues lluites i a les pressions culturals que patisca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada