HISTÒRIA I PANORAMA: La literatura infantil universal

El Fet que establia el Començament de la literatura infantil ve relacionada amb la distinció que existeix entre la literatura destinada per a joves o adults i la que està destinada al públic infantil.

Abans els llibres van aparèixer per tan sols destinats al públic més adult, això també es deu a la creença que es tenia anteriorment que la infància era una preparació per a ser adults. Es per això que es considerava que tant la lírica com els llibres èpics serien els primers llibres de literatura infantil, però això és erroni ja que això llibres no van ser destinats en un principi per als xiquets i xiquetes, encara que va ser entretingut per a ells i de fàcil comprensió.

Per això, va ser en l'Edat Mitjana i en el Renaixement, es comencen a veure llibres destinats al públic infantil, apareix una producció editorial pensada en exclusiva per als xiquets, producció que marcarà el punt de partida històric per a la literatura infantil. Encara que l'accés als llibres era molt limitada, i només uns pocs privilegiats podien accedir, es a dir, les famílies més adinerades podien permetre adquirir llibres destinats per als xiquets, no com succeeix actualment que qualsevol xiquet, sigui d'una família proletària o d'una família adinerada, pot accedir a la literatura, ja sigui per mitjà d'internet, per la biblioteca o simplement comprant el propi llibre.

Però reprenent el tema del començament de la literatura infantil, aquests llibres es tractaven de abecedaris, sil·labaris, Catones i bestiaris. Lluny de relatar històries d'aventures, incloïen lliçons morals que reflectien les creences religioses de l'època, es a dir, eren aquelles històries que al final oferien una lliçó, com són les faules i narracions, Perquè es considerava que aquests podrien agradar més al públic infantil, a més de resultar més comprensibles.

Aquestes històries eren principalment relatades oralment, i va ser quan la impremta assoliment popularitzar quan es va començar a editar històries per a xiquets. Juntament amb la traducció de les Faules de Isop, aconsegueix gran Popularitat a Espanya el Fabulari de Sebastián Mey (1613), en el qual reunió 57 faules i contes que conclouen amb una lliçó moral. Menció a part mereixia Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697). Entre les llegendes cèltiques i els relats populars francesos i italians que va recopilar, trobem clàssics com La Ventafocs, El gat amb botes, Caputxeta Vermella i Pulgarcito.

D'acord aparèixer novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció per la lectura infantil va anant augmentant. Dos Exemples clàssics són Robinson Crusoe (1719) i Els viatges de Gulliver (1726), Les dues escrites per a adults però recomanades amb el pas del temps també per a xiquets. Superada la faceta exclusivament didàctica dels llibres infantils, ja que, com he dit abans, antigament es tenia la idea que el nen és un adult en miniatura, i aquest pensament es va eliminar, i gràcies a açò es va crear literatura destinada al públic infantil .

A principis del segle XIX, el corrent del romanticisme van començar a crear llibres de fantasia. D'aquesta època daten dues icones de la literatura infantil, de gran talent literari. D'una banda, els germans Jacob i Wilhelm Grimm que, des de la Blancaneus,  La bella dorment, van popularitzar molts dels personatges més famosos avui en dia gràcies a Cuentos para la infancia y el hogar  (1812-1815). No va ser menys transcendent l'aportació de Hans Christian Andersen, Contes per a nens (1835), amb personatges tan dispars com La sireneta i L'aneguet lleig. L'editorial Saturnino Calleja, creada el 1876, va ser que divulga grans peces de la literatura a Espanya, amb els "Cuentos de Calleja", que comptaven amb la Col·laboració dels millors il·lustradors de l'època. Es tractava de microcontes que als més petits les encantava llegir o escoltar.

Si variats escriptors vuitcentistes com Oscar Wilde, Mark Twain, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Jules Verne i E.T.A. Hoffmann ja van coquetejar amb el gènere, seria al segle XX Quan la literatura infantil adquireix autonomia i maduresa. La psicologia i els interessos del xiquet s'haurien en compte per traçar personatges i trames molt més elaborades, que evolucionen al llarg de la història. La llista de clàssics infantils no tendeixen final, i podria estar encapçalat per llibres tan coneguts com Les cròniques de Narnia, Charlie i la fàbrica de xocolate i La història interminable.

En conclusió, per sort la literatura infant ha evolucionat, i continua fent-ho, aconseguint així que siguin mes els xiquets que els agrada llegir o escoltar contes des de petits.