Resenya d'un llibre LIJ

L’ALBA SOMIA

La llicenciada en Filologia Anglesa i professora de secundària, Catalina Pallàs Picó, va escriure una sèrie de contes, editats per Onada Edicions, il·lustrats per la llicenciada en Belles Arts i també professora de secundària, Mara Cebrián Beneyto, on la protagonista és una xiqueta de 5 anys que viu feliç jugant, somiant, aprenent i vivint aventures.

Els contes estan dedicats per als primers lector, on els xiquets poden viure el dia a dia d’Alba filla d’una família homoparental, en aquest cas de dos mares lesbianes, però no focalitza tota la atenció en aquesta peculiaritat, sinó que es centra en que els lectors puguen gaudir de les aventures amb l’Alba.


El conte de L’Alba somia on la xiqueta té un somni on es troba en la sabana africana, veu molts animals diferents com un caragol, una vaca, una serp, una mona, també veu unes persones de raça negra que la saluden. Els diferents animals amb els que es creua li parlen i li diuen que estaven esperant-la i que ja era hora de que arribara, i li guien fins al final del camí, que és també el final del somni.


Al dia següent les mares de l’Alba li van dir que era un dia especial perquè el seu oncle i sa tia van adoptar a una xiqueta que seria la seva cosina. Quan van arribar al joc Alba va vore que la seva nova cosina era igual que la gent del somni, és a dir, de raça negra.


He escollit aquest conte perquè tracta un tema molt important com és les adopcions i aquesta sèrie de llibres perquè tracten el tema de les famílies homoparentals però normalitzant-ho, és a dir, el tema principal és les histories que viu la xiqueta, no el fet de que tinga dos mares, per això considere que és molt útil per educar als xiquets en les diferents realitats de les famílies en la societat actual.


Per tot el que he comentat, aquest llibre i la resta de la col·lecció els recomane per a educar a tots els xiquets perquè actualment en la societat en la que vivim hi ha molta diversitat i els nens i nenes han d’aprendre a conviure i respectar a tots i totes, perquè cada persona és un món i no han de pensar que la seva realitat és l’única que n’hi ha.


Carla Ballestero García