A aquesta ressenya
anem a parlar de manera crítica de la
novel·la de Charles
Lutwidge Dodgson, més conegut com Lewis Carroll. Aquesta va ser escrita al
1865, i ha sigut traduïda un gran nombre
d' idiomes. És un dels contes infantils més importants del món, l' impacte ha
sigut tant extraordinari, que ha inspirat teatres, videojocs, musicals,
ballets, pel·lícules ...
La història va començar a ser relatada a un passeig
pel Tàmesis, el 4 de juli de 1862. Al vaixell anava el matemàtic Charles
Lutwidge, el capellà Robinson i les tres germanes Liddell: Lorina, Alice i
Edith. Les xiquetes digueren a Charles que contara un conte, ell, que tenia
predilecció per Alicia, començà a contar una història anomenada "Les
aventures subterrànies d'Alicia".
Alicia al país de les meravelles és una novel·la fantàstica que mostra els somnis d'una xiqueta anomenada Alicia. Aquesta segueix a un conill blanc i cau a una llodriguera, ella troba un món fantàstic on l'il·lògic es torna lògic i al contrari. Aquest és el país de les meravelles, en aquest país Alicia viu experiències úniques amb uns animals i personatges molt particulars.
Alicia al país de les meravelles és una novel·la fantàstica que mostra els somnis d'una xiqueta anomenada Alicia. Aquesta segueix a un conill blanc i cau a una llodriguera, ella troba un món fantàstic on l'il·lògic es torna lògic i al contrari. Aquest és el país de les meravelles, en aquest país Alicia viu experiències úniques amb uns animals i personatges molt particulars.
El nostre objectiu és analitzar l'obra narrativa. Per això podem dir en primer lloc que els personatges presentats, els paisatges, els animals... estan plens de màgia, de creativitat, d'imaginació... Les situacions que viu Alicia són tan sorprenents que fan que els lectors vullguen llegir més i més.
Com vaig dir a la tertúlia és molt cridaner els monòlegs
interns que té Alicia amb ella mateixa, molts pareguts als que té la Colometa a
" La plaça del diamant". L'objectiu d'aquestes conversacions amb ella
mateixa poden ser la necessitat d'autoregular-se, i fer memòria de totes les
cosses que ella sap.
En segon lloc també hem de ressaltar la importància cultural
de l'obra, ja que per mitjà d'aquesta continuem coneixent poemes, rimes, frases
fetes antigues que perduren encara als nostres dies. A pesar d'açò, hem de
recalcar que la història no és originària del nostre país, si no que és
britànica, per això molts detalls com la crítica als seus costums, a la seua
política o a la seua cultura els perdem.
També hem de dir que molts lectors han mostrat la seua disconformitat amb la incoherència de l'obra, pel seu surrealisme, per la protagonista, o les seues aventures sense cap ni peus.
En conclusió puc dir des del meu punt de vista que l'obra es al·lucinant, els personatges, el ritme de la història, la màgia, tot té un poc de psicòtic, açò transforma un conte clàssic per xiquets en una obra literària mundialment coneguda i alabada per moltes generacions.
També hem de dir que molts lectors han mostrat la seua disconformitat amb la incoherència de l'obra, pel seu surrealisme, per la protagonista, o les seues aventures sense cap ni peus.
En conclusió puc dir des del meu punt de vista que l'obra es al·lucinant, els personatges, el ritme de la història, la màgia, tot té un poc de psicòtic, açò transforma un conte clàssic per xiquets en una obra literària mundialment coneguda i alabada per moltes generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada