Glosari: Animació lectora

L'animació lectora es produeix quan una persona tracta d'inculcar l'amor per la lectura, per mitjà d'històries i contes presentats de forma creativa per aconseguir que l’altra persona senti una aproximació amb els llibres i sigui capaç de ficar-se en la història arribant a sentir el protagonista d'aquesta.

Açò es produeix sobre tot a la infància i son les persones pròximes al xiquet les que fan l’animació. Pot ser les famílies, les mestres o fins i tot els iguals que animen al seus companys a llegir.

Glosari: paratext

Es tot allò que envolta o rodeja al text (para = junt, al costat de) tracta d’un conjunt de enunciats, missatges o expressions que complementen el text principal d’un text, con la finalitat d’aportar  més informació i organitzar la estructura de l’obra en qüestió, és a dir, és el primer contacte del lector amb el text, li permet anticipar qüestions com el caràcter de la informació i la modalitat que aquesta assumirà en el text.

Glosari: Pla lector

Amb l'apogeu de les noves tecnologies, els més menuts de les cases es veuen envoltats d'aparells electrònics, sent així, no és d'estranyar que sense saber parlar sàpiguen com utilitzar les tablets o els mòbils.

D'altra banda, són moltes les famílies que per calmar moments de nerviosisme en els xiquets, els posin davant de la televisió per tal de tenir un moment de tranquil·litat a la casa.

És per això que des de les escoles es crea l'anomenat "pla lector" per tal de fomentar l'amor per la lectura, perquè des de petits sàpiguen valorar els llibres, i s'afavoreixi la seva capacitat lectora i la capacitat d'anàlisi dels fets.

Per a això en les aules es fa un petit estudi dels estudiants, perquè els llibres siguin adequats a l'edat, i d'aquesta manera puguin gaudir del que en un principi podria semblar una tasca més de classe.

Gràcies a aquest pla lector, els nens i nenes podran deixar volar la seva imaginació i la seva creativitat, deixant de banda per un moment qualsevol tipus d'estímul electrònic, a més, aquesta idea ajudés a que les famílies també prenguin consciència i vegin els contes com un recurs molt útil per a relaxar i gaudir amb els xiquets o xiquetes


Disseny de la biblioteca


Al centre haurá un espai dedicat a la biblioteca. Aquest serà un espai que siga accesible per als xiquets com pot ser un racó de la classe perque els llibres estiguen al seua abast i gaudir d'aquets quan ho desitjen, i d'esta manera es com poquet a poquet anirem creant en els xiquets l'hàbit de la lectura. Els llibres tindran un espai i un lloc al qual se'l donarà la mateixa importància o més que als caixons dels joguets. La prestatgeria dels llibres estarà a l'altura dels xiquets per fomentar l'autonomia i propiciar el que sempre que pugan facan ús dels llibres. A més els llibres estaran disposats com si foren un aparador perque pugan observar les portades del llibre i mitjaçant aquestes atraure als xiquets.

En quant al contingut dels llibres d'aquesta biblioteca seran de diversos tipus, alguns seran llibres de consulta, altres de lectura, altres de pictogrames, i pre últim hauran llibres d'altres llengües amb diccionaris visuals. 

Glosari: gènere dramàtic

El gènere dramàtic és originari de Grècia i l'escriptor d'aquest gènere és aquell que se li denomina com a dramaturg, plasma els conflictes o dificultats de l'ésser humà en un moment i lloc concret. Més tard al segle XI i XII es reinventa aquest gènere sorgint les comèdies teatrals

Es pot diferenciar una estructura ben marcada en aquest tipus de gènere on, en primer lloc es presenta un conflicte, després es desenvolupa l'acció dramàtica i finalment es produeix un desenllaç d'aquesta acció dramàtica.

D'altra banda, està formada per dos tipus de text: text primari i text secundari. El text primari on es mostra el contingut de l'obra, com els diàlegs, els actes i les escenes i el text secundari que aporta la informació teatral, és a dir, la il·luminació, so, dades sobre els personatges, etc.

La forma més comú de plasmar aquest tipus de gènere és per mitjà dels diàlegs, és a dir, hi ha una absència de narrador que relata els fets que van a succeir i és el lector o l'espectador el que ho veu per mitjà d'aquests diàlegs , ja que el gènere dramàtic està fet perquè mes tard pugui ser representat en un teatre, per uns actors que interpreten el paper que se li ha assignat

Glossari: Àlbum il·lustrat.

Peter Trifonas va definir l’àlbum il·lustrat com una forma artística oberta i fluïda, a la qual s’incorporen signes i codis lèxics i visuals en una interacció incessant entre paraula, imatge i lector. Aquest tipus de llibre està dirigit a un públic d’entre tres i set anys i els continguts es comuniquen mitjançant dibuixos i paraules. 

Glossari: Intertextualitat.

La intertextualitat és un concepte introduït durant la primera meitat del segle XX pel teòric Bakhtin per a referir-se, d’alguna manera, al que fins al moment s’anomenava influència o font. Segons l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) la intertextualitat és un Conjunt de les relacions que guarda un text respecte d'un altre o d'uns altres, tant en el pla del creador com en el del lector. 

Glossari: Gènere narratiu.

En aquest tipus de gènere englobem totes les obres, en prosa i en vers, que expliquen una història, una sèrie de fets encadenats cronològicament, ja siga per un narrador extern o intern.

Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuen en vers, mentre que la novel·la, la novel·la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.

Parlem de narrativa quan un narrador explica una història, és a dir, uns fets reals o inventats, on intervenen uns personatges en un espai i un temps. L’acció comença en una situació inicial (plantejament) que canvia (nus o desenvolupament) fins arribar al final (desenllaç).

La narrativa s’escriu en prosa i es disposa de forma horitzontal ocupant tota una pàgina. S’estructura en paràgrafs separats per un punt i a part.

Cal dir que tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir l'estil indirecte. Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat). La història és fictícia i el narrador també (encara que siga el mateix autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva. La història pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida.

Glossari: Gèneres literaris.

Els generes literaris han estat, ja en la retòrica antiga, el panorama resultant d'un intent de distingir i de classificar, però els generes no són només un principi d'ordre, una classificació d'obres, sinó també un reconeixement que es dedueix d'una anàlisi de continguts. Com a classificació, els gèneres ens ajuden a situar i comparar, però en ajudar-nos també a veure com està feta una obra, els generes ens ajuden, a més, a comprendre-la. D'aquestes característiques se'n desprèn també a la vegada una normativa de formes, perquè els generes contribueixen a establir relacions mes o menys fixes i determinades entre les formes i els continguts.

En l’actualitat podem definir els gèneres literaris com  a cadascuna de les modalitats o classes en què podem dividir les obres literàries segons la seva estructura i el seu tema. Ja des de l'època clàssica (literatura grega i romana), les obres literàries es van dividir en tres gèneres: lírica, èpica i teatre. Al llarg dels segles s'han anat introduint innovacions literàries que han provocat l'aparició de gèneres nous.

Hi ha tres tipus de gèneres literaris: la poesia, la narrativa i el teatre. En primer lloc, el gènere poètic s’utilitza per expressar sentiments. En segon lloc, el gènere narratiu  o èpic és el que s’usa per explicar fets o històries i sol estar escrit en vers o en prosa i té uns personatges principals i/o secundaris. I finalment, en el gènere teatral els personatges parlen i expliquen tot allò que els ocorre i els seues problemes. Aquest últim gènere el podem dividir en tres subgèneres: tragèdia (temes seriosos i tristos), comèdia (temes graciosos i divertits) i drama (accions doloroses que no arriben a la tragèdia). 

Glossari: Competència literària.

Per a Pozuelo les teories de la competència literària es poden reduir a dues: la teoria de Bierwish i la teoria de Van Dijk.

En primer lloc, Bierwih entén la competència literària com una capacitat que possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels seus efectes. A més, diu que la competència literària no és una capacitat innata, sinó un domini o habilitat, condicionada per factors sociològics, històrics i estètics.

En segon lloc, Van Dijk l’entén com una descripció i explicació de la capacitat per produir i interpretar textos literaris. A més, diu que la competència està vinculada a l’acceptabilitat.

Antonio Mendoza va reconèixer dos tipus de competència literària: un primari, pròxim al coneixement intuïtiu i, un altre, d’aprenentatge i adquisició sociocultural.

D’una altra banda, la competència literària es concep com un procés de desenvolupament de les capacitats i destresses per part de l’alumne, com a resultat de l’articulació entre els seus coneixements literaris, interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i de disfrutar de les obres literàries per poder establir valoracions i associacions en l’ordre del que és literari. 

A més a més, també podem dir que la competència literària és la capacitat per a produir i interpretar textos literaris. Aquesta capacitat suposa utilitzar i entendre la gramàtica de la llengua en la que el text està escrit i l’ús de certes regles específiques de la gramàtica literària.

Cal dir que el desenvolupament de la competència literària necessita de la lectura com activitat bàsica per a l’accés a la construcció (elaboració, acumulació i organització) de sabers metadiscursius i metaliteràris. També cal dir que en tot el procés de formació en el aprenentatge de dominis receptors i d’habilitats de lectura, tenen una especial rellevància la correlació de les competències literària i lectora junt amb el intertext del lector. Aquest és un component bàsic de la competència literària, ja que l’intertext personal dona suport, en gran part, als coneixements lingüístics del receptor.

A més, cap dir que el concepte de competència literària va sorgir com una abstracció paral·lela a la proposta generativista de la competència lingüística, és a dir, com a concepció ideal de un conjunt de coneixements interioritzats que habilita la producció i la recepció de creacions literàries. En els primers treballs de la competència literària van aparèixer diverses opcions. Primerament, va ser definida com una adquisició sociocultural, sorgida del contacte directe amb creacions valorades com a literàries. D’una altra banda, J.J. Thomas (1978) va indicar que la “competència literària no es una facultat general, sinó una aptitud apresa” i és una facultat derivada i relacionada amb la competència lingüística.

Finalment, dir que la competència literària es desenvolupa en distints (i successius) moments, és per això que les distintes etapes suposen distints graus de formació. 

Glossari: Literatura

Per començar explicant que és la literatura, cal deixar clar que no es tracta de qualsevol text escrit, ja que a els textos sumeris i uns quants Jeroglífics egipcis són registres escrits considerats els més antics, però no obstant això no són considerats literatura, perquè no tenen les característiques estètiques per ser-ho.

No obstant això la literatura no és qualsevol text escrit que tingui unes certes característiques estètiques específiques, perquè la veritat és que també es considera literatura a alguns discursos orals.

Es possible que en la substitució del termini “poesia” per el de “literatura” es pugi descobrir una diferent concepció sobre la naturalesa del objecte que els dos senyalen.

“Poesia” es un producte de la activitat creadora del home  inspirat, mentre que “literatura” pertany a una tradició que fa referencia al domini de les tècniques d’escriure i a una preparació intel·lectual. No hi ha res d’estrany que en el Segle de les Llums es prefereix  el segon al primer. De totes maneres, la doble vessant en lo que es referís a la qüestió d’estètica i la qüestió de tècnica, continua sent objecte d’interès.

Com passa amb totes les paraules, literatura pot resultar un poc ambigua en la seua definició. La creació, l’art, remet sobretot a l'origen individual de l'artista creador les produccions es presenten com a intocables arreu, tant si es tracta d'una simfonia que s'interpreta o d'una pintura que s'exposa. L'art fet amb paraules necessita ser traduït de llengua a llengua en una operació en què fonamentalment es reuneix el contingut intel·lectual, "l'escrit", ja que la seva dimensió estètica ha de ser posada pel públic d'una altra llengua a què es dirigeixen els mateixos conceptes. Aquesta necessària dimensió d'intercanvi social pot haver contribuït a que prevalgui l'expressió "literatura".

Per altra banda, d'acord amb la teoria literària, al principi hi ha els textos que, prèviament agrupats pels seus trets literaris, donen peu al concepte de gèneres literaris. Els gèneres són ja abstraccions teòriques que es manifesten com a entitats o modalitats històriques no permanents. I, finalment, els estils són unes noves abstraccions teòriques que reflecteixen estructures històriques i disposicions, és a dir, aquests tipus dels que faig referència són els denominats gèneres literaris, que s'utilitza per a especificar els diversos tipus de treballs d'aquest tipus que existeixen i que es caracteritzen per aspectes semàntics, determinat o fonològics.

En concret podem subratllar que hi ha bàsicament tres gèneres literaris. El primer dels citats és el que es coneix amb el nom de líric, el segon gènere que es troba en la literatura és l'èpic i el tercer gènere per la seua banda és el que rep el nom de dramàtic.

En conclusió, com a resum, la literatura es pot trobar tant en textos escrits com discursos orals, que tenen una sèrie de característiques estètiques, de manera que no tots els llibres són literatura, a més dins de la literatura podem trobar diferents gèneres que els diferencien uns dels altres, i aquests són els del gènere líric, genero èpic i gènere dramàtic.

Glossari: Conte

"Más allá de toda división política, cultural e histórica, el cuento proporciona a la humanidad en su conjunto una "lengua materna" común."

Jostein Gaarder.

La paraula conte prové del terme llatí compŭtus que significa "conta". Aquest concepte fa referència a una narració breu de fets literaris. La seua especialitat no pot ser fixada amb exactitud, per això la diferència entre un conte extens i una novel·la curta es difícil de determinar.

Un conte està format per un grup reduït de personatges i el seu argument no és molt complexe. Podem distingir  dos grans tipus de contes: El conte popular i el conte literari. (Julián Pérez Porto, 2008)

Els primers contes escrits en la llengua hispana apareix "El conde Lucanor", una colecció que va ser escrita per l'infant Don Juan Manuel entre els anys 1330 i 1335.

Glossari: Paraliteratura

"La libertad es lo único que tengo por eso lo guardo bajo llave"

Ingrid Odgers.

La paraliteratura és tota aquella literatura degradada i degradant, destinada a les masses, prefabricada amb l'objectiu comercial i destinat a satisfer la demanda d'un gran públic i amb la intenció de manipular els sentiments humans. (Ingrid Odgers, 2006)

La paraliteratura no és feta amb l'objectiu de crear bellesa, si no mitjançant una utilitat. També està present al terreny de l'ensenyança e institucions on el paraliterari es un fet fonamental davant de la crisis dels estudis literaris, que es converteix en la crisis dels estudis culturals, situació que no es pot reemplaçar per la literatura.

Intervén tot un sector de producció literària que fins eixe moment ha estat considerat  marginal. ( Israel Badir García Pena, 2007)

Glossari: Gènere líric

La paraula lírica defineix tot allò relatiu o que pertany  a la lira o a la poesia pròpia del cant. Actualment s' utilitza per tal de definir  un dels tres principals gèneres poètics , que compren les composicions de caràcter subjectiu i en general totes les ores en vers que no són èpiques o dramàtiques.

Es caracteritzen per la expressió de sentiments per part d'un emissor fictici, per la musicalitat i per la representació de la subjectivitat. Com hem dit el gènere líric pot estar escrit en vers, amb un ritme o melodia o en prosa poètica. Un aspecte important de la lírica es l'expressió de sentiments mitjançant figures retòriques o literàries.

Els poemes lírics es divideixen en populars i cultes:

·    

     Populars: Anònims i es conten oralment de generació en generació. La poesia popular està representada pel Romancer i les nadales.  

Per exemple:

«Abenámar, Abenámar,

moro de la morería,

el día que tú naciste

grandes señales había»

(Romancero anónimo)

·    Culte: El seu públic és reduït, són poemes molt treballats i elaborats.

Per exemple:

La princesa está triste... ¿qué tendrá la princesa?

Los suspiros se escapan de su boca de fresa,

que ha perdido la risa, que ha perdido el color.

La princesa está pálida en su silla de oro,

está mudo el teclado de su clave sonoro,

y en un vaso, olvidada, se desmaya una flor.

Rubén Darío

Per altra banda, el gènere líric presenta diversos subgèneres que pertanyen tant a la lírica culta com a la popular, per exemple: La cançó, l'oda, l'ègloga, l'elegia i la sàtira. 

Glossari: Intertex lector

"La intertextualidad es una red de citas donde cada unidad de lectura 

no funciona por referencia a un contenido fijo, sino por la activación 

de determinados códigos en el lector"

M. Worton & J. Still, Intertextuality: Theories and practices. New York. Manchester University Press.1991

El intertex lector es pot mostrar com un concepte clau per tal d'explicar els aspectes existents de la formació literària, vist amb la perspectiva didàctica, perque la funcionalitat del intertex lector com activador dels coneixements del procés de lectura i de reconeixement dels textos.

Com podem veure al següent esquema, observem els referents  en diferents activitats de lectura. Tot i això podem fer un conjunt d'activitats  que posen en connexió un textos amb uns altres, a partir d'una assimilació intertextual.

Per conèixer més detalladament la definició de intertex lector anem a mostrar una definició més exacta:

"El intertex lector és un component bàsic de la competència literària; a l'espai de la competència literària, integra, selecciona i activa significativament el conjunt de sabers, estratègies i recursos lingüístics-culturals, per tal de facilitar la lectura dels textos literaris.

Els diferents elements que el composen,  s'activen a la percepció i a la interacció entre l'emisor i el receptor, i a l'apreciació de les correspondències recreades entre els textos, a la vegada que potencien les activitats de valoracions personals mitjançant el reconeixement de les connexions i el desenvolupament  d'actituds  positives a diverses manifestacions artístico-literàries actuals.

El intertex lector és un component que es fa valer de la competència literària i, des de l'espai que ocupa en la mateixa, regula les activitats  de identificació, de associació i de connexió al procés de recepció: ha d'ocupar-se d'activar i seleccionar els sabers concrets que regulen les reaccions receptives davant estímuls textuals."

(Mendoza, 2001)

En resum podem dir que el intertex literari ajuda a la interpretació del text, i a la vegada construeix una hipòtesi en quant al significat, per tant la intervenció didàctica en l'educació literària s'ha de relacionar amb l'activació i el desenvolupament de el intertext literari.

Glossari: Educació literària

«El texto literario no está acabado en sí mismo hasta que el lector lo convierte en un objeto de significado, el cual será necesariamente plural».

Roland Barthes: Le plaisir du texte. 1974

Actualment molts autors han realitzat investigacions al voltant del tema de l'educació literària, realitzant diferents criteris i opinions des de diferents punts de vista: Psicològics, pedagògics, lingüístics, i sociològics. Com mostra Mendoza Fillola l'educació literària es en gran part la base per la formació de la competència lecto-literària.

En primer lloc és important realitzar una definició del terme "educació literària", aquesta equival a un conjunt de passos que hi ha que seguir per tal de saber i participar de manera exitosa al procés literari. Per la seua part la literatura és un conjunt  d'obres artístiques, el seu objectiu principal és la expressió mitjançant la paraula oral o escrita i el llenguatge no té la funció de informar, si no de proporcionar plaer estètic o satisfacció. A més a més questes produccions artístiques es caracteritzen per incorporar recursos propis de del sistema lingüístic i el procés de percepció del significar d'aquestos textos no és espontani, al contrari és costós i requereix molts anys de experiència.

En segon lloc anem a mostrar els components de l'educació literària que anem a analitzar a continuació. En primer lloc hem de mostrar la importància del lector. El text ha de ser apropiat per ell, a través de lectures i activitats hem d'ajudar als infants a potenciar les seues capacitats lingüístiques. Eixes activitats poden ajudar als mestres, per tal de conèixer els seus coneixements previs, la seua història literària, i a partir d'aquestes dades ser capaços de guiar els seus passos pel mon literari. 

En segon lloc hem de tindre en compte la diferenciació de les característiques d'un text literari i d'altres. Per tal d'ajudar a aquesta feina podem donar al xiquets i xiquetes textos literaris i altres com informatius, periodístics... aixina observar i analitzar el comportament lingüístics d'uns i altres. Amb aquestos exercicis i activitats ajudaríem als xiquets a propiciar situacions literàries.

En tercer lloc i continuant amb els components de l'educació literària destaquem un intermediari entre els alumnes i la literatura, el mestre o la mestra. Els docents són per la seua part conscients de la desmotivació actual a les aules. El descontent de l'alumnat pot tindre diferents causes, per una banda la presentació que es fa de la matèria, que moltes vegades es llunyana a les necessitats dels alumnes. Per altra banda por intervindre la falta de treball de investigació per part dels professors.

Aquest problema ens fa proposar-nos una qüestió, quins són els coneixements i de quina manera treballar-los a les aules? Els coneixements didàctics hem de proposar-los amb activitats de lectura a les aules, motivant amb recursos informàtics, teatrals... Per tal d'ajudar als alumnes a analitzar d'una manera objectiva els textos, trobar les seues característiques i gaudint de l'experiència de la lectura.

Com hem dit anteriorment podem donar als alumnes un conjunt de recursos per ajudar-los a que ells mateixos troben la millor forma de augmentar la seua experiència literària. Per una banda amb les noves tecnologies podem trobar tot tipus de formes de conèixer nous llibres. Tant llibres com revistes literàries, premsa digital, textos clàssics a internet ajuden a formar al xiquets. Com mostra  Zayas, (2014) l'ús de les noves tecnologies no es pot considerar  com una modernització dels instruments de treball a soles, sinó que aquestos aporten diferents aspectes que són molt importants a l'educació, como la publicació de les produccions com el treball en equip.

En conclusió, l'educació literària és una experiència estètica, per tal de obtindre un coneixement o plaer de la lectura, apropiant els textos i els temes als gustos dels receptors. Aquest paper ha de ser agafat pels docents que ajudaran al xiquets amb activitats i lectures apropiades per despertar en cadascun d'ells el gust i l'amor per la lectura.

Glossari: Figures retòriques

Les figures retòriques o figures literàries, representen una forma diferent d'utilitzar el llenguatge. L'objectiu d'estes és establir un procés comunicatiu més literari. A més, conèixer la seua estructura formal i el seu valor expressiu constituïx un instrument per a analitzar els mecanismes expressius del llenguatge literari.

Les diferents categories d'estes són les següents: de repetició, de significació, d'acumulació, de posició, lògiques, de ficció, dialògiques i estilístiques.

Per a l'ensenyança d'estes, en compte de la memorització, ajudarà molt més un aprenentatge per descobriment, presentant textos, anuncis, etc. perquè després de descobrir el fenomen de les figures se'ls d'un nom concret.

Glossari: Llibre

El llibre és un objecte que consta de dos tapes i un conjunt de fulls de paper sobre les quals s'ha imprés text. Han sigut un dels elements més transformadors de la història, ja que van permetre que la comunicació de treballs escrits fora més econòmica. En este sentit, deim que està relacionat amb l'aparició de la impremta. Els llibres van fer possible que la transmissió del coneixement es generara de manera que fora accessible per a una gran part de la societat.

En l'actualitat podem observar com a cobra vigència la possibilitat de tindre llibres electrònics a un cost molt menor inclús que un llibre físic.

Glossari: Gènere assagístic

El gènere assagístic és un gènere literari de caràcter didàctic en què l'autor presenta un tema o mostra la seua opinió sobre un assumpte. Es distingix per la varietat de temes, enfocaments, tons o intencions, així com per l'especial ús del llenguatge.

Té varietat de temes, enfocaments, tons i intencions, així com per l'especial ús del llenguatge. És un gènere obert, tant pel contingut com per la forma. Els seus subgèneres són l'article periodístic, l'epístola, i el discurs i les seues variants.

Es caracteritza per tindre una extensió variable, amb possibilitat de diferents visions: l'objectiva (la més freqüent) i la subjectiva. A més el gènere assagístic té una àmplia llibertat creadora:uso de recursos literaris junt amb una clara voluntat d'estil. En ell es poden utilitzar qualsevol modalitat discursiva, encara que predominen les modalitats de l'exposició i argumentació. És este tipus de gènere es pretén convèncer o persuadir el lector d'una determinada tesi. També es caracteritza per la seua intenció didàctica fent ús de missatges científics (divulgació) , morals, polítics o assumptes d'interés general. (Cristina Martínez, 2013, El gènere assagístic i la literatura del segle XVIII).

En l'actualitat té un gran desenvolupament, perquè és un dels gèneres literaris més populars i cultivats en l'actualitat (L'assaig com a gènere literari, 2010) . La premsa diària i periòdica ha exercit un paper important en el desenvolupament d'un cert tipus d'assaig, generalment molt breu, incisiu i molt marcat per l'estil del seu autor.

Glossari: Literatura infantil i juvenil

La literatura infantil i juvenil (LIJ) són obres creades per a xiquets i jóvens (i les escrites per estos col·lectius) i exceptuant els textos de caràcter educatiu, travessa en l'actualitat un gran moment. Així mateix, estes obres tenen una gran rellevància en la formació de la personalitat, com a fomentadora de la creativitat i transmissora de valors.

A l'hora de definir la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) no hem d'oblidar que podem trobar moltes característiques apropiades per a la seua utilització en la docència. Per a això cal ressaltar que no tota publicació per a xiquets és literatura. Des de la perspectiva pedagògica, les activitats d'animació a la lectura o la figura del mediador són aspectes fàcilment aprofitables per a l'aula. A més la seua extensa difusió en internet possibilita accedir des de qualsevol part a una gran quantitat de textos, reflexions i propostes didàctiques.

A més, la LIJ ha de donar resposta a les necessitats del públic infantil i tindre en compte el seu particular estadi evolutiu. Les primeres obres destinades a la infància, les quals no poden considerar-se produccions pròpiament literàries, van tindre un caràcter simplement instructiu.

La creació literària per a xiquets i xiquetes ha sigut durant molt de temps subestimada i considerada com un gènere menor, inclús es parlat moltes vegades de la invisibilitat de la literatura infantil.

La LIJ és, en les primeres etapes de l'Educació Literària, el fonament per a acréixer la competència lectoliteraria. A través de la literatura infantil el xiquet accedix a la lectoescriptura i com a conseqüència d'esta a l'adquisició de coneixements i a la imaginació. Amb la literatura juvenil es consoliden els hàbits lectors i s'alimenta el gust per la lectura, la qual aconseguirà una afició permanent per la literatura.

La LIJ és un element essencial per a alimentar la imaginació i la creativitat dels xiquets des de les seues edats més primerenques. Esta és la raó per la qual és important que el mestre conega les seues història, les seues obres, els seus autors, les seues tendències.

El primer contacte amb la LIJ es realitza majoritàriament a través de la família, i és a través de l'escola on s'iguala i augmenta este contacte, sobretot per al desenvolupament, des de l'etapa d'infantil. En l'escola el xiquet podrà posar en comú amb els altres xiquets les seues lectures i idees que aniran adquirint dificultat segons este vaja creixent.

S'ha de ressaltar la transcendecia de la il·lustració en gran part de les obres de literatura infantil i juvenil. De l'àlbum il·lustrat al còmic veiem com la labor de l'il·lustrador és tan important com la de l'escriptor(José Rovira Collado, 2010, Literatura infantil y juvenil: de la escuela a intenet y de la red a la ELE).

En l'actualitat la literatura infantil està integrada plenament és els centres escolars i és allí on ha trobat un gran espai promotor, encara que també obstacles, com l'excessiva instrumentalització del llibre infantil.(Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado, 2012, Concepto de Literatura Infantil y Juvenil) Actualment les obres de literatura infantil i juvenil estan és auge.

Glossari: Literatura de tradició oral

La literatura de tradició oral és un fenomen ric i complex, que es va convertir en el mig més utilitzat durant molt de temps. És la forma en què els membres d'una societat transmeten de generació en generació la seua cultura, experiències i tradicions. Les seues múltiples definicions coincidixen és assenyalar que representa la suma del saber de forma oral que una societat considera essencial i que, reté i reproduïx a fi de facilitar la memorització, i a través d'ella la difusió a les generacions presents i futures.

Es caracteritza per la diversitat, tant en la forma d'arreplegar les tradicions orals com en els temes que aborda, a més la seua temàtica es relaciona amb els costums de cada lloc. La informació transmesa inclou coneixements, usos i costums en temes com a història, mites i textos sagrats, tècniques, institucions polítiques, harmonies musicals, exercicis lingüístics, codis ètics i morals...És precís ressaltar que la tradició oral no es limita al seu aspecte verbal: les paraules es relacionen profundament amb gestos i objectes amb els quals estan intrínsecament lligades (Manual de tradición oral, 2007).

El desenvolupament de la tradició oral es caracteritza per una variabilitat constant i conflictiva, perquè pel simple fet de transmetre's de boca és boca i de generació en generació, es transforma lentament, perd continguts, gana nous elements diàriament, i inclús s'adapta a les necessitats del grup, responent a les seues lluites i a les pressions culturals que patisca.

Ressenya d'un llibre LIJ

La vaca que va pondre un ou.

El llibre que vaig escollir per la primera tertúlia es titula La vaca que va pondre un ou, els seus autors són Andy Cutbill i Russell Ayto. Aquest conte tracta d'una vaca que no es sent gens especial. Marga no podia fer acrobàcies o anar en bicicleta com el feien les altres vaques, per això, un dia les seues amigues, les gallines pensaren un pla. Al dia següent de bon matí Marga va veure que havia post un ou! Les vaques no s'ho podien creure, els grangers estaven molt orgullosos de la Marga. Però les vaques no estaven molt convençudes, li digueren a Marga que això era obra de les gallines. La Marga no s'ho podia creure, fins que un dia l'ou, s'esquerdà i sobrí i va saltar un pollet de plomes marrons, va mirar la Margarida i va exclamar... Muuuuuu!! Marga va estrènyer el seu bebè i va posar el nom de Mariona.

Aquest llibre vaig conèixer-lo a les pràctiques del cicle d'educació infantil, la meua tutora el va llegir i vaig quedar-me bocabadada, perquè tant el xiquets com jo estàvem absorbits per la història. Des d'aquell dia vaig llegir-lo mil vegades per memoritzar totes les paraules, els canvis de veu, les paraules més difícils... La meua família mel va regalar pel meu aniversari, així que quan vaig començar les dues setmanes de pràctiques de primer de magisteri vaig aprofitar per llegir-lo als xiquets. Després de la lectura anàrem tots al pati a escriure amb lliç el nostre nom i dibuixàrem també una vaca gegant. 

Personalment crec que és un llibre molt divertit, les il·lustracions expressen el sentiments i les emocions del personatges que apareixen al conte i la història es única i un poquet surrealista i per això m'agrada molt.

Resenya d'un llibre LIJ

L’ALBA SOMIA

La llicenciada en Filologia Anglesa i professora de secundària, Catalina Pallàs Picó, va escriure una sèrie de contes, editats per Onada Edicions, il·lustrats per la llicenciada en Belles Arts i també professora de secundària, Mara Cebrián Beneyto, on la protagonista és una xiqueta de 5 anys que viu feliç jugant, somiant, aprenent i vivint aventures.

Els contes estan dedicats per als primers lector, on els xiquets poden viure el dia a dia d’Alba filla d’una família homoparental, en aquest cas de dos mares lesbianes, però no focalitza tota la atenció en aquesta peculiaritat, sinó que es centra en que els lectors puguen gaudir de les aventures amb l’Alba.


El conte de L’Alba somia on la xiqueta té un somni on es troba en la sabana africana, veu molts animals diferents com un caragol, una vaca, una serp, una mona, també veu unes persones de raça negra que la saluden. Els diferents animals amb els que es creua li parlen i li diuen que estaven esperant-la i que ja era hora de que arribara, i li guien fins al final del camí, que és també el final del somni.


Al dia següent les mares de l’Alba li van dir que era un dia especial perquè el seu oncle i sa tia van adoptar a una xiqueta que seria la seva cosina. Quan van arribar al joc Alba va vore que la seva nova cosina era igual que la gent del somni, és a dir, de raça negra.


He escollit aquest conte perquè tracta un tema molt important com és les adopcions i aquesta sèrie de llibres perquè tracten el tema de les famílies homoparentals però normalitzant-ho, és a dir, el tema principal és les histories que viu la xiqueta, no el fet de que tinga dos mares, per això considere que és molt útil per educar als xiquets en les diferents realitats de les famílies en la societat actual.


Per tot el que he comentat, aquest llibre i la resta de la col·lecció els recomane per a educar a tots els xiquets perquè actualment en la societat en la que vivim hi ha molta diversitat i els nens i nenes han d’aprendre a conviure i respectar a tots i totes, perquè cada persona és un món i no han de pensar que la seva realitat és l’única que n’hi ha.


Carla Ballestero García

Ressenya d'un llibre LIJ

"El jajilé azul"

He escollit el llibre anomenat “El jajilé azul” escrit per Úrsula Wölfel, està escrit en linea castellana i pertany a l’editorial de “El barco de Vapor”. Els temes clau que tracta el llibre són la soletat, la identitat, la por, el sentir-se volgut, les relacions de grup i la integració.

El llibre està situat en l’Àfrica, i ens parla d’un porc senglar que està sempre a soles perquè pensa que els demes porc senglars són molt lletjos, puix ell pensa que és diferent als altres. Però un dia va al llac i es ve reflexat en l’aigua i és en eixe moment quan s’adona de que és igual que els altres i es posa molt trist. Vol ser distint de com és i al veure un peix blau desitja ser blau com aquest. Al dia següent el seu desig es fa realitat i es torna blau. Això mateix succeeix quan desitja tindre el coll com la girafa, el cabell d’un lleó i les potes d’una estruç. El problema que té ara és que no sap quin animal és, i decideix anar a la ciutat amb la finalitat de que les persones li diguen el seu nom. Aleshores una xiqueta li diu que és un “jajilé blau”, en eixe moment es posa molt content, però més tard s’adona de que ja no pot fer moltes coses que li agradaven fer abans i comença a trobar a faltar el ser un porc senglar. Finalment, es posa a llitar i la sorpresa és que al dia següent és de nou un porc senglar i és posa molt feliç. 

L’autora d’aquest llibre, Úrsula Wöfel va escrivir aquest llibre perquè va tindre que fer front a una realitat com era la de la Segona Guerra Mundial, la qual va dificultar la seua joventut, però malgrat aquest va ser capaç de continuar endavant i va complir els seus desitjos, dedicar-se a escriure. 

Aquest llibre és un àlbum il·lustrat, destinat als primers lectors, encara que crec que seria millor que els xiquets el llegiren en companyia d’un adult perquè li ajude. Trobe que està massa bé per llegir-ho a l’aula amb els xiquets ja que es pot treballar moltes coses, sobre tot el tema de la identificació, ja que el porc senglar no té res clar qui és ell en realitat, per això aquest cada día desitja tindre una cosa diferent. També es pot treballar la valoració d’un mateix, puix el que li succeeix a l’animal és que no li agrada rés de si mateix, no és capaç de trobar alguna cosa que li agrade i aquest és molt important que des ben xicotets tots el tinguen clar, que han de trobar al menys una cosa que els agrade de si mateixos. Per últim, també es pot treballa el vore lo positiu dels demés ja que el poc senglar és capaç de veure una cosa positiva de cada animal, i així es com hem de ser nosaltres, que sigma capaços de fixar-nos en les coses positives del demés companys, no soles les negatives, d’aquesta forma la convivència a l’aula serà millor. 

Per concloure, quan es reflexiona el llibre i es parla de tots aquests valors, és molt important que la mestra parle de portar a la pràctica els valors amb exemples concrets, però té una gran importància que la mestra parle en nom de tota la classe, tant dels xiquets com de la mestra, ja que tots hem d’aprendre d’aquest llibre i tots podem millorar. 

María Baquero Argerich

Ressenya d'un llibre LIJ

El gegant mitjafava

El gegant mitjafava és un llibre escrit per la periodista i escriptora Empar Ferrer i il·lustrat per Mar Llobell i l’editorial és “Edicions del bullent” i publicat al 2016. Empar Ferrer, l’autora, ha treballat com a presentadora i guionista de televisió i a l’any 2000 va rebre un accèssit en el Primer Concurs de Narrativa per a Dones de la Generalitat Valenciana pel seu relat Giboulée de fraises.

Aquest conte relata l’antiga historia d’un xicotet poble de la Marina Alta en el que a través de la mirada d’un xiquet, Ximet, descobrim una societat sacsejada per la fam i per les injustícies quotidianes. 

Des del punt de vista crític, aquest conte està adreçat tant a primers lectors acompanyats com als adults que vulguen disfrutar d’aquest conte. És un conte infantil que no viu d’esquenes a la realitat ja que ensenya als nens que la vida no sempre és precisament un camí fàcil i, és per aquest motiu està ambientat en la vida del poble fa setanta anys quan hi havia penúries i els agricultors tenien problemes per tirar endavant. 

El relat s’enllaça amb la tradició rondallística valenciana i transmet valors als més petits de la casa com la solidaritat, humiltat, bondat i generositat. D’un altra banda és un llibre que té moltes possibles lectures ja que si la dediquem als primers lectors o als adolescents trobaran en la lectura un univers màgic i descobriran algunes de les antigues tradicions més arrelades del Poble Nou de Benitatxell, mentre que si la lectura la fan els adults veuran reflectida la història del seu poble i tot el que van haver de passar els seus avantpassats. 

Ana Garcia Buigues.