Els generes literaris han estat, ja en la
retòrica antiga, el panorama resultant d'un intent de distingir i de
classificar, però els generes no són només un principi d'ordre, una
classificació d'obres, sinó també un reconeixement que es dedueix d'una anàlisi
de continguts. Com a classificació, els gèneres ens ajuden a situar i comparar,
però en ajudar-nos també a veure com està feta una obra, els generes ens
ajuden, a més, a comprendre-la. D'aquestes característiques se'n desprèn també
a la vegada una normativa de formes, perquè els generes contribueixen a
establir relacions mes o menys fixes i determinades entre les formes i els
continguts.
En l’actualitat podem definir els gèneres
literaris com a cadascuna de les
modalitats o classes en què podem dividir les obres literàries segons la seva
estructura i el seu tema. Ja des de l'època clàssica (literatura grega i
romana), les obres literàries es van dividir en tres gèneres: lírica, èpica i
teatre. Al llarg dels segles s'han anat introduint innovacions literàries que
han provocat l'aparició de gèneres nous.
Hi ha tres tipus de gèneres literaris: la
poesia, la narrativa i el teatre. En primer lloc, el gènere poètic s’utilitza
per expressar sentiments. En segon lloc, el gènere narratiu o èpic és el que s’usa per explicar fets o
històries i sol estar escrit en vers o en prosa i té uns personatges principals
i/o secundaris. I finalment, en el gènere teatral els personatges parlen i
expliquen tot allò que els ocorre i els seues problemes. Aquest últim gènere el
podem dividir en tres subgèneres: tragèdia (temes seriosos i tristos), comèdia
(temes graciosos i divertits) i drama (accions doloroses que no arriben a la
tragèdia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada