HISTÒRIA I PANORAMA: La literatura infantil universal

El Fet que establia el Començament de la literatura infantil ve relacionada amb la distinció que existeix entre la literatura destinada per a joves o adults i la que està destinada al públic infantil.

Abans els llibres van aparèixer per tan sols destinats al públic més adult, això també es deu a la creença que es tenia anteriorment que la infància era una preparació per a ser adults. Es per això que es considerava que tant la lírica com els llibres èpics serien els primers llibres de literatura infantil, però això és erroni ja que això llibres no van ser destinats en un principi per als xiquets i xiquetes, encara que va ser entretingut per a ells i de fàcil comprensió.

Per això, va ser en l'Edat Mitjana i en el Renaixement, es comencen a veure llibres destinats al públic infantil, apareix una producció editorial pensada en exclusiva per als xiquets, producció que marcarà el punt de partida històric per a la literatura infantil. Encara que l'accés als llibres era molt limitada, i només uns pocs privilegiats podien accedir, es a dir, les famílies més adinerades podien permetre adquirir llibres destinats per als xiquets, no com succeeix actualment que qualsevol xiquet, sigui d'una família proletària o d'una família adinerada, pot accedir a la literatura, ja sigui per mitjà d'internet, per la biblioteca o simplement comprant el propi llibre.

Però reprenent el tema del començament de la literatura infantil, aquests llibres es tractaven de abecedaris, sil·labaris, Catones i bestiaris. Lluny de relatar històries d'aventures, incloïen lliçons morals que reflectien les creences religioses de l'època, es a dir, eren aquelles històries que al final oferien una lliçó, com són les faules i narracions, Perquè es considerava que aquests podrien agradar més al públic infantil, a més de resultar més comprensibles.

Aquestes històries eren principalment relatades oralment, i va ser quan la impremta assoliment popularitzar quan es va començar a editar històries per a xiquets. Juntament amb la traducció de les Faules de Isop, aconsegueix gran Popularitat a Espanya el Fabulari de Sebastián Mey (1613), en el qual reunió 57 faules i contes que conclouen amb una lliçó moral. Menció a part mereixia Charles Perrault i els seus Contes d'antany (1697). Entre les llegendes cèltiques i els relats populars francesos i italians que va recopilar, trobem clàssics com La Ventafocs, El gat amb botes, Caputxeta Vermella i Pulgarcito.

D'acord aparèixer novel·les lleugeres d'aventures, l'atenció per la lectura infantil va anant augmentant. Dos Exemples clàssics són Robinson Crusoe (1719) i Els viatges de Gulliver (1726), Les dues escrites per a adults però recomanades amb el pas del temps també per a xiquets. Superada la faceta exclusivament didàctica dels llibres infantils, ja que, com he dit abans, antigament es tenia la idea que el nen és un adult en miniatura, i aquest pensament es va eliminar, i gràcies a açò es va crear literatura destinada al públic infantil .

A principis del segle XIX, el corrent del romanticisme van començar a crear llibres de fantasia. D'aquesta època daten dues icones de la literatura infantil, de gran talent literari. D'una banda, els germans Jacob i Wilhelm Grimm que, des de la Blancaneus,  La bella dorment, van popularitzar molts dels personatges més famosos avui en dia gràcies a Cuentos para la infancia y el hogar  (1812-1815). No va ser menys transcendent l'aportació de Hans Christian Andersen, Contes per a nens (1835), amb personatges tan dispars com La sireneta i L'aneguet lleig. L'editorial Saturnino Calleja, creada el 1876, va ser que divulga grans peces de la literatura a Espanya, amb els "Cuentos de Calleja", que comptaven amb la Col·laboració dels millors il·lustradors de l'època. Es tractava de microcontes que als més petits les encantava llegir o escoltar.

Si variats escriptors vuitcentistes com Oscar Wilde, Mark Twain, Rudyard Kipling, Robert Louis Stevenson, Jules Verne i E.T.A. Hoffmann ja van coquetejar amb el gènere, seria al segle XX Quan la literatura infantil adquireix autonomia i maduresa. La psicologia i els interessos del xiquet s'haurien en compte per traçar personatges i trames molt més elaborades, que evolucionen al llarg de la història. La llista de clàssics infantils no tendeixen final, i podria estar encapçalat per llibres tan coneguts com Les cròniques de Narnia, Charlie i la fàbrica de xocolate i La història interminable.

En conclusió, per sort la literatura infant ha evolucionat, i continua fent-ho, aconseguint així que siguin mes els xiquets que els agrada llegir o escoltar contes des de petits.

HISTÒRIA I PANORAMA: La literatura infantil en valencià i en català

La literatura infantil i juvenil va sorgir d’una manera paral·lela a la introducció de la instrucció pública i la necessitat, per part dels docents, per tindre uns textos adequats a les capacitats i característiques evolutives dels lectors als que es volia ensenyar i educar, i que, a poc a poc, van començar a ser, en una gran majoria, els xiquets i els joves.

En altres nacions i llengües europees la literatura dedicada als xiquets i joves va tenir lloc a partir del segle XVIII i va estar potenciat per l’augment i la generalització de l’educació pública dirigida cada vegada més a totes les capes socials. Però al País Valencià aquest fet no es va dur a terme fins la segona dècada del segle XX, ja que es tractava d’un fenomen relacionat amb l’ensenyament de la llengua autòctona, però no es va plantejar seriosament fins els anys trenta, amb la Segona República Espanyola, i que, pels fets històrics posteriors, no es generalitza fins als anys huitanta del segle passat amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Probablement, el primer llibre en valencià que es va publicar al País Valencià dedicat a un públic format per xiquets va ser Breu introducció a la doctrina cristiana a l’any 1922 i editat per la Biblioteca Infantil de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana.

A partir de l’any 1930 es produeix un esclat d’obres en valencià dedicat a un públic infantil. Entre el període de 1930 i 1936 es van publicar un total de més de trenta obres. Aquest fet sorgix gracies al significatiu interès polític, cultural i educatiu que es dona durant la Segona República Espanyola a la instrucció pública, l’alfabetització de les classes menys afavorides econòmicament i a la recuperació dels trets d’identitat dels diversos pobles de la península Ibèrica.

Per contra, a partir de l’any 1936 i fins que acabara la dictadura de Franco, la desgràcia de la Guerra Civil Espanyola i l’alçament militar contra les llibertats democràtiques va tindre una gran repercussió en el procés de creació de literatura infantil en valencià. Durant la guerra sols es va publicar el conte d’Enric Navarro i Borràs. Amb el triomf de Franco, el procés de creació de literatura valenciana infantil es va aturar i es va trencar perquè es va prohibir inicialment l’ús públic i literari de la llengua valenciana. Per aquest motiu, entre el 1939 i el 1970, a penes es van publicar una desena de d’obres (incloent les Rondalles valencianes d’Enric Valor i les seues recreacions dels contes populars)

En l’actualitat, la literatura infantil i juvenil valenciana ha aconseguit un nivell mitjà de qualitat comparable a la de qualsevol altra literatura del nostre entorn escrita en una llengua amb condicions socials més favorables que la nostra. Els nostres escriptors i escriptores han superat la narració tradicional de tipus exclusivament folklòric i han diversificat molt els temes i els estils.

Finalment, dir que el panorama de la LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del segle XXI presenta unes característiques similars a les de les edicions en castellà: una abundant producció, una àmplia nòmina d’autors entre els quals es troben molts noms amb una llarga trajectòria i algunes noves veus, diversitat de gèneres i una oferta extensa i plural que es nodreix amb l’aparició constant de noves col·leccions per a totes les edats i amb un bon nivell mitjà de qualitat. Malgrat la seua incorporació tardana al mercat amb el pas dels anys la LIJ catalana i valencià s’ha consolidat i professionalitzat.

Ressenya SAC: Gimcana poètica.

Aquesta activitat es va realitzar durant la setmana d’activitats complementàries en les diferents classes de la Facultat de Magisteri. Quan vam arribar ens van distribuir en grups de deu persones, cadascú amb un color que identificara al seu grup, en el nostre cas el color verd. Després vàrem anar a la classe on es duria a terme primera activitat,la qual consistia en fer un cal·ligrama amb un poema per després provocar un somriure en els estudiants de la universitat i més tard posar-ho en un lloc visible de la facultat. Nosaltres vàrem fer un cal·ligrama amb el dibuix d’una merda, i el resultat va ser satisfactori, puix vàrem provocar molts somriures.

Per a la següent activitat haguèrem de fer dos cartells colorits amb cadascú un consell inventat amb la forma literària d’un refrany que foren destinats als mestres. després haguèrem de posar els cartells en un lloc visible de la universitat. Un dels nostres refranys era Bon docent, xiquet content.

Una vegada vam finalitzar aquesta activitat vam tindre que llegir entre tot el grup un poema de la forma més entusiasta i expresiva posible. Nosaltres vàrem recitar dos versos dos persones alhora mentres una altra persona del grup ens grabava.

Més tard fèrem una activitat en la qual haguèrem d’escollir una paraula de la que se'ns oferia i havíem de pensar en paraules que rimaren amb aquesta per després fer un poema amb les paraules. Escollirem la paraula flor i vam pensar dos paraules per cada component del grup. Vam intentar pensar paraules que a més de rimar amb la paraula flor tinguèren alguna relació amb aquesta per ficar-la en el poema. Les paraules les escriguèrem en xicotets fragments d’una cartolina verda i les ficàrem penjades d’una corda que eixia de la paraula “flor”. Per finalitzar aquesta activitat llegírem el poema a la professora i el penjàrem junt al cartell de la paraula “flor”.

Per últim férem una espècie de quadre creat amb objectes que trobàrem per fer una crítica a alguna cosa que no ens agradava. Nosaltres criticàrem els retallades en educació a la Comunitat Valenciana i per a això agafàrem un mapa de la Comunitat Valenciana i posarem al seu voltant tisores junt a un cartell que posava “L’educació truncada”.

Al finalitzar cada activitat se’ns donava una peça d’un trencaclosques. Quan vàrem rebre l’ultima peça del trencaclosques la col·locàrem correctament i gaudirem del poema que es formava.

La gimcana poètica és un mitjà per desenvolupar les capacitats literàries de les persones de la manera més agradable i entretinguda. És una bona eina per als xiquets i apropar-les la poesia a través del joc, el qual és un de les millores eines perque un xiquet aprenga i interioritze allò que ha aprés.

Moltes vegades es fan trobades poètiques per llegir poemes en comú...etc. però no és atractiu per a totes les persones ja que s’oblida que no totes les  persones tenen la mateixa sensibilitat per a la poesia , i per això és necessari que es facen activitats lúdiques com ho és la gimcana poètica.

HISTÒRIA I PANORAMA : Literatura infantil espanyola

"Leer és somniar de la mà d'altre" Fernando Pessoa

Encara que els inicis han sigut pausats i poc destacats, la literatura infantil espanyola ha anat evolucionat fins a aconseguir una gran rellevància tant a nivell nacional com internacional, a pesar de ser marcada per importants pauses marcades per la situació política que va paralitzar durant moltes dècades el progrés d'estes obres cap a la modernitat.

La literatura infantil espanyola és un conjunt de textos literaris dirigits cap al lector infantil i que la societat ha considerat adequat per als xiquets i xiquetes que es troben en l'etapa infantil. Alguns d'estos textos en el seu origen van ser escrits per a un lector adult i amb el pas del temps van ser adaptats per a un públic juvenil, i més tard infantil, com per exemple Els viatges de Gulliver, L'illa del tresor, El llibre de la selva i Patero i jo.

En l'actualitat la Literatura Infantil oferix una àmplia diversitat de gèneres i d'estils, tant des de la perspectiva del contingut de les obres com del tractament i enquadrament dels textos i de les imatges il·lustrades.

Cal assenyalar, que hui en dia es troba la problemàtica d'una excessiva abundància de publicacions que no persistix el temps suficient en el mercat i que a més no està acompanyada per la necessària selecció en la seua qualitat. La poderosa força editorial i l'alt nombre de publicacions no es correspon amb la creació d'obres verdaderament originals ni amb un suport suficient als bons escriptors. La major proporció de títols pertany a les traduccions que s'han produït fins a l'actualitat i, d'altra banda, les versions dels millors autors espanyols a altres llengües ha augmentat en els últims anys, però encara resulta molt escassa.

No s'ha d'oblidar que la literatura per a xiquets ha passat de ser una gran desconeguda en el món editorial a acaparar l'atenció de la literatura internacional. Açò és originat en gran part per l'assentament en la majoria de societats de la concepció de la infància com una etapa concreta del desenrvolupament humà, açò vol dir que s'exclou la idea que els xiquets són adults en xicotet o adults amb minusvalía. Como conseqüència d'açò sorgix una necessitat cada vegada major de desenvolupar una literatura dirigida i llegible cap a i pel dit públic.

La concepció d'infància o infant, no es manifesta en les societats fins a l'aparició de l'Edat Moderna i no es generalitza fins a finals del segle XIX. En l'Edat Mitjana no existia una consciència de la infància com a període distingit i necessitat d'obres específiques, per la qual cosa no existia tampoc una literatura infantil. Dins dels llibres llegits pels xiquets de la dita època es pot trobar els bestiaris, abecedaris o sil·labaris. Es podrien incloure en estes obres algunes de tall clàssic com ho són les faules.

Quan comença el segle XVII, comença a canviar i augmenten les obres que creguen sobre fantasia, sent estos un reflex dels mites, llegendes i contes, propis de la transmissió oral, que ha anat recopilant el coneixement de la cultura popular per mitjà de la narració d'estes, per part de les velles generacions a les generacions infantils.

Una vegada arribat el segle XIX amb el moviment romàntic, dalt el segle d'or de la literatura infantil. Nombrosos autors comencen a editar les seues obres amb una extraordinària acceptació entre el públic més jove.

Les obres de la literatura infantil, a més d'abordar els temes clàssics com les aventures, es tracten la superació de les pors, la llibertat, les aspiracions, el món dels sons i els desitjos, com a actes de rebel·lia enfront del món adult. Este tipus d'obres augmenta considerablement en les dècades dels 70, 80 i 90. En este segle XX, a més, apareixen nous formats de la Literatura infantil gràcies a les tècniques pictòriques i la il·lustració de les històries, on les paraules són acompanyades d'imatges que contextualitzen la narració i aportant nexes d'unió a la història, és l'aparició del llibre-àlbum o àlbum il·lustrat.

Finalment, en el segle XXI, la LIJ es troba molt consolidada dins dels països occidentals, on les vendes són enormes.

Quant a la relació amb altres llengües, la literatura per a xiquets a Espanya està condicionada pel desigual procés que han seguit les quatre llengües existents en el país. El català i el castellà compten amb literatura escrita des de l'edat mitjana fins als nostres dies. L'èuscar i el gallec, en canvi, han seguit processos més irregulars, i cada un amb els seus matisos, ja que la llengua oral basca es fixava per primera vegada a pesar d'una certa tradició escrita, mentres que el gallec actualitzava una llengua escrita que comptava amb tradició literària en diverses etapes de la seua evolució.

Tal vegada resulte curiós destacar que el primer llibre europeu sobre educació infantil va aparéixer en llengua catalana: la Doctrina pueril, dedicada per Ramon Llull al seu fill en 1282. Sens dubte, l'obra no pot qualificar-se de lectura infantil. Ja arribats al segle xix, va començar a produir-se un corpus de lectures específicament dirigides a la població infantil, una població submergida en aquells temps en un lent procés d'escolarització obligatòria en castellà que no es va consolidar fins al segle xx.

Resenya SAC: Gimcana poètica

El dia 24 de novembre alguns alumnes de segon de magisteri vam acudir a una activitat de la Setmana d'Activitats Complementàries de la universitat de valència.

L'activitat era una gimcana poètica, al principi vam formar grups, a cada grup se li assignava un color, i després havien de passar per cinc proves, en passar cada prova la mestra ens donava un tros del premi, és a dir un tros d'un poema, i finalment, en completar les cinc proves , obtenies el premi complet.

El meu grup era el groc, i la primera prova que vam realitzar es deia "traca de rimes" en què havíem de fer un poema que tractés d'una paraula, la nostra paraula era "alegria". La segona prova "poema Objecte protesta" amb un objecte havíem de crear un poema. La tercera prova "cal·ligrama feliç" havíem de fer un cal·ligrama que al veure-ho la gent, se sentís feliç. La quarta prova "redolins de colors" amb pintura de colors havíem de fer dos cartells amb frases sobre l'educació. Finalment, la cinquena prova "versos Molt sentits" el grup teníem que llegir 1 poesia amb alegria, tristesa, ira, etc.. segons el que et toqués. En completar totes les proves, i obtenir tots els trossos del premi, vam poder observar que es tractava d'un poema.

Aquesta activitat m'ha semblat molt interessant i molt entretinguda, sobretot perquè com a futura mestra, he pogut veure que és una forma divertida de treballar la cooperació a l'aula, d'ensenyar als alumnes a esperar el seu torn, de fomentar la creativitat i sobre tot de gaudir amb la poesia. A més, el fet que el premi fos un poema em va semblar molt bonic i adequat.

Per això, considero que aquesta activitat adaptada als nens i nenes podria ser un gran recurs amb la qual es pot treballar la poesia a més d'aconseguir que els alumnes s'expressin en valencià.

Resenya SAC

El darrer dia 24 de novembre la classe de 2º H junt a altres classes de magisteri realitzarem una gimcana literària. En aquesta ens  tenien que posar per grups i realitzar un conjunt d'activitats, amb l'objectiu d'aconseguir  uns paperets als que estaven escrites paraules.

Objectivament totes les proves estaven relacionades amb la literatura, la creativitat, les arts plàstiques... Una de les proves que més em va agradar es la de agafar pintures i escriure una frase relacionada amb el nostre futur treball de docents. Tot el grup ens posàrem a pensar les millors frases per tal de ser creatives i el resultat va ser excel·lent. 

 

Altre fet positiu va ser incloure les noves tecnologies, ja que quan arribaven a una prova el que teníem que fer era llegir el codi QR, i a la pantalla del mòbil ens posava el que teníem que fer. Això es ben positiu, per que ens mostren d'aquesta manera als futurs docents que no és complicat incloure les noves tecnologies en els jos antics.

Per últim cal destacar la conclusió de l'activitat, un poema de Martí i Pol, que es titula "molt he estimat i molt estimo encara". Aquest personalment m'agrada molt, perquè crec que l'amor es el motor de la humanitat. 

HISTÒRIA I PANORAMA: La tradició oral.

"Els anys passen i son tantes les vegades que he contat la història, 

que ja no se si la recorde de veres o si a soles recorde

 les paraules amb les que la conte."

Borges. 

El concepte de tradició oral, relacionat amb els contes, implica uns problemes, aquestos són: La denominació, la seua autoria, la especificitat, l'origen i la antiguitat.

En primer lloc anem a parlar de la denominació. Encertar en aquesta és molt important, ja que pot ser popular, de tradició oral o tradicional. Com diu la RAE podem entendre el concepte popular com el pertanyent i relatiu al poble. El concepte tradicional es entès com aquell que es pertanyent o relatiu a la tradició o que es transmet per mitjan d'ell. La tradició es definida  com la comunicació o transmissió de noticies , composicions literàries, doctrines, costums, fets que es transmeten de pares a fills.

En segon lloc és important especificar el terme autoria. Quan trobem un nou llibre el primer que ens preguntem és, " Qui és l'autor d'aquest llibre?". Sempre hi ha un autor darrere de totes les obres, però aquest pot ser culte, o un autor de tradició oral, d'aquesta manera perd la seua pròpia personalitat i té l'objectiu de narrar com ho faria el poble.

En tercer lloc tenim la especificitat. Està clar que al voltant del mon hi han diferents cultures als països, però tractar d'assignar uns temes en particular a unes zones es bastant complicat i arriscat. Per això podem dir que els narradors dels contes acomoden les històries a les seues zones i nombren llocs, carrers, persones... conegudes o famoses.

Per últim com mostra SÁNCHEZ ROMERALO, A. (1969) els contes populars que a dia de hui podem trobar a la tradició oral d'Espanya han vingut per mitjan dels àrabs i jueus, transmets per la tradició oral de molts segles.

El punt de vista didàctic és molt important, ja que pot ajudar als estudiants de qualsevol nivell per  que enriqueixen la seua formació acadèmica. Uns dels objectius deu ser que els xiquets i xiquetes aprecien el vocabulari, la història, el dialecte... i veure la verdadera importància de la tradició oral, ja que si no es conten, desapareixen.

Per altra banda es important realitzar una diferenciació entre el conte de tradició oral i el conte literari. La primera com em dit abans és la autoria, en la oral es d'autor anònim i a la segona té un autor a qui li correspon la seua invenció. També cal destacar el vocabulari emprat als dos tipus, al primer el llenguatge no és rígid, ja que pot tindre infinitat de versions i variacions depenent de qui el conte. En canvi al segon cas, el llenguatge es fix, està escrit el que es apropiat per conèixer la historia.

Els contes de tradició oral es poden classificar per gèneres, però es un procés molt difícil pels problemes d'autoria , antiguitat... No obstant tenim dos aspectes pels quals podem realitzar una divisió:

 

• ·         Edat: La edat dels receptors de les narracions.

• ·         Tret ressaltat:  El tret que més es ressalta com pot set la presencia d'animals, un mon fantàstic,  el realisme...

Tenint en compte aquestes característiques s'ha realitzat el següent esquema d'ordenació.

• ·         Contes per a xiquets xicotets ( de 0 als 6 anys)

Contes de mai finalitzar, contes acumulatius, rondalles...

•     Contes per a adolescents, jóvens i adults.

Realistes, meravellosos, fantàstics...

 

El nostre objectiu són els contes de xiquets xicotets, i aquestos són treballats a les aules, amb una finalitat lúdica, ja que pretenen entretindre, jugar, fer risses, o dormir als xiquets. A continuació anem a fer un recorregut per les diferents maneres de portar la tradició oral a la experiència literària dels xiquets.

A LES AULES

Per una banda a les aules podem fer-nos servir de la tradició oral per fer un muntó de cosses. Els alumnes poden fer per exemple teatres, poemes, contar les històries que els seus iaios els han contat... D'aquesta manera ajudem als xiquets a que perden la vergonya de parlar en públic i que toleren la frustració d'equivocar-se davant de la gent. La mestra pot servir-se d'aquest recurs per contar històries del poble al que viuen, per conèixer els seus costumns...

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

No tot es necessari fer-lo a les aules, també podem proposar activitats extraescolars a la nostra aula i al nostre cicle. Per exemple es pot anar al teatre, a la biblioteca del poble, o anar a visitar un conta contes que conega històries molt entretingudes.

SETMANES CULTURALS

A les escoles moltes vegades es realitzen setmanes culturals, a les que participen tots els membres de la comunitat educativa. Cada classe pot tindre un treball, com fer un teatre, realitzar un conte per als més xicotets...  Per tal de donar-li més motivació tota aquesta setmana pot girar al voltant d'un tema en concret, com va dir una companya al seu col·legi va ser  " Alicia en el país de las maravillas". Realitzaren teatres, cançons, poemes etc.

Per concloure podem dir que la tradició oral està molt lligada a l'educació infantil i primària, és un recurs molt important del que hem de fer-nos partícips.  També hem de fer veure als xiquets de la importància de la tradició oral, ja que sense ella no tindríem patrimoni cultural.