"Els anys passen i son tantes les vegades que he contat la història,que ja no se si la recorde de veres o si a soles recordeles paraules amb les que la conte."Borges.
El
concepte de tradició oral, relacionat amb els contes, implica uns problemes,
aquestos són: La denominació, la seua autoria, la especificitat, l'origen i la antiguitat.
En primer lloc anem a parlar de la denominació. Encertar en
aquesta és molt important, ja que pot ser popular, de tradició oral o
tradicional. Com diu la RAE podem entendre el concepte popular com el pertanyent
i relatiu al poble. El concepte tradicional es entès com aquell que es
pertanyent o relatiu a la tradició o que es transmet per mitjan d'ell. La
tradició es definida com la comunicació
o transmissió de noticies , composicions literàries, doctrines, costums, fets
que es transmeten de pares a fills.
En segon lloc és important especificar el terme autoria. Quan
trobem un nou llibre el primer que ens preguntem és, " Qui és l'autor
d'aquest llibre?". Sempre hi ha un autor darrere de totes les obres, però
aquest pot ser culte, o un autor de tradició oral, d'aquesta manera perd la
seua pròpia personalitat i té l'objectiu de narrar com ho faria el poble.
En tercer lloc tenim la especificitat. Està clar que al
voltant del mon hi han diferents cultures als països, però tractar d'assignar uns
temes en particular a unes zones es bastant complicat i arriscat. Per això
podem dir que els narradors dels contes acomoden les històries a les seues
zones i nombren llocs, carrers, persones... conegudes o famoses.
Per últim
com mostra SÁNCHEZ ROMERALO, A.
(1969) els contes populars que a dia de hui podem trobar a la tradició
oral d'Espanya han vingut per mitjan dels àrabs i jueus, transmets per la
tradició oral de molts segles.
El punt de vista didàctic és molt important, ja que pot
ajudar als estudiants de qualsevol nivell per que enriqueixen la seua
formació acadèmica. Uns dels objectius deu ser que els xiquets i xiquetes
aprecien el vocabulari, la història, el dialecte... i veure la verdadera
importància de la tradició oral, ja que si no es conten, desapareixen.
Per altra banda es important realitzar una diferenciació
entre el conte de tradició oral i el conte literari. La primera com em dit
abans és la autoria, en la oral es d'autor anònim i a la segona té un autor a
qui li correspon la seua invenció. També cal destacar el vocabulari emprat als
dos tipus, al primer el llenguatge no és rígid, ja que pot tindre infinitat de
versions i variacions depenent de qui el conte. En canvi al segon cas, el
llenguatge es fix, està escrit el que es apropiat per conèixer la historia.
Els contes de tradició oral es poden classificar per gèneres,
però es un procés molt difícil pels problemes d'autoria , antiguitat... No obstant
tenim dos aspectes pels quals podem realitzar una divisió:
- · Edat: La edat dels receptors de les narracions.
- · Tret ressaltat: El tret que més es ressalta com pot set la presencia d'animals, un mon fantàstic, el realisme...
Tenint en compte aquestes característiques s'ha realitzat el
següent esquema d'ordenació.
- · Contes per a xiquets xicotets ( de 0 als 6 anys)
Contes de mai finalitzar, contes acumulatius, rondalles...
- Contes per a adolescents, jóvens i adults.
Realistes, meravellosos, fantàstics...
El nostre objectiu són els contes de xiquets xicotets, i
aquestos són treballats a les aules, amb una finalitat lúdica, ja que pretenen
entretindre, jugar, fer risses, o dormir als xiquets. A continuació anem a fer
un recorregut per les diferents maneres de portar la tradició oral a la
experiència literària dels xiquets.
A LES AULES
Per una banda a les aules podem fer-nos servir de la
tradició oral per fer un muntó de cosses. Els alumnes poden fer per exemple
teatres, poemes, contar les històries que els seus iaios els han contat...
D'aquesta manera ajudem als xiquets a que perden la vergonya de parlar en
públic i que toleren la frustració d'equivocar-se davant de la gent. La mestra
pot servir-se d'aquest recurs per contar històries del poble al que viuen, per
conèixer els seus costumns...
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
No tot es necessari fer-lo a les aules, també podem proposar
activitats extraescolars a la nostra aula i al nostre cicle. Per exemple es pot
anar al teatre, a la biblioteca del poble, o anar a visitar un conta contes que
conega històries molt entretingudes.
SETMANES CULTURALS
A les escoles moltes vegades es realitzen setmanes culturals,
a les que participen tots els membres de la comunitat educativa. Cada classe
pot tindre un treball, com fer un teatre, realitzar un conte per als més
xicotets... Per tal de donar-li més
motivació tota aquesta setmana pot girar al voltant d'un tema en concret, com
va dir una companya al seu col·legi va ser " Alicia en el país de las
maravillas". Realitzaren teatres, cançons, poemes etc.
Per concloure podem dir que la tradició oral està molt
lligada a l'educació infantil i primària, és un recurs molt important del que
hem de fer-nos partícips. També hem de
fer veure als xiquets de la importància de la tradició oral, ja que sense ella
no tindríem patrimoni cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada