HISTÒRIA I PANORAMA : Literatura infantil espanyola

"Leer és somniar de la mà d'altre" Fernando Pessoa

Encara que els inicis han sigut pausats i poc destacats, la literatura infantil espanyola ha anat evolucionat fins a aconseguir una gran rellevància tant a nivell nacional com internacional, a pesar de ser marcada per importants pauses marcades per la situació política que va paralitzar durant moltes dècades el progrés d'estes obres cap a la modernitat.

La literatura infantil espanyola és un conjunt de textos literaris dirigits cap al lector infantil i que la societat ha considerat adequat per als xiquets i xiquetes que es troben en l'etapa infantil. Alguns d'estos textos en el seu origen van ser escrits per a un lector adult i amb el pas del temps van ser adaptats per a un públic juvenil, i més tard infantil, com per exemple Els viatges de Gulliver, L'illa del tresor, El llibre de la selva i Patero i jo.

En l'actualitat la Literatura Infantil oferix una àmplia diversitat de gèneres i d'estils, tant des de la perspectiva del contingut de les obres com del tractament i enquadrament dels textos i de les imatges il·lustrades.

Cal assenyalar, que hui en dia es troba la problemàtica d'una excessiva abundància de publicacions que no persistix el temps suficient en el mercat i que a més no està acompanyada per la necessària selecció en la seua qualitat. La poderosa força editorial i l'alt nombre de publicacions no es correspon amb la creació d'obres verdaderament originals ni amb un suport suficient als bons escriptors. La major proporció de títols pertany a les traduccions que s'han produït fins a l'actualitat i, d'altra banda, les versions dels millors autors espanyols a altres llengües ha augmentat en els últims anys, però encara resulta molt escassa.

No s'ha d'oblidar que la literatura per a xiquets ha passat de ser una gran desconeguda en el món editorial a acaparar l'atenció de la literatura internacional. Açò és originat en gran part per l'assentament en la majoria de societats de la concepció de la infància com una etapa concreta del desenrvolupament humà, açò vol dir que s'exclou la idea que els xiquets són adults en xicotet o adults amb minusvalía. Como conseqüència d'açò sorgix una necessitat cada vegada major de desenvolupar una literatura dirigida i llegible cap a i pel dit públic.

La concepció d'infància o infant, no es manifesta en les societats fins a l'aparició de l'Edat Moderna i no es generalitza fins a finals del segle XIX. En l'Edat Mitjana no existia una consciència de la infància com a període distingit i necessitat d'obres específiques, per la qual cosa no existia tampoc una literatura infantil. Dins dels llibres llegits pels xiquets de la dita època es pot trobar els bestiaris, abecedaris o sil·labaris. Es podrien incloure en estes obres algunes de tall clàssic com ho són les faules.

Quan comença el segle XVII, comença a canviar i augmenten les obres que creguen sobre fantasia, sent estos un reflex dels mites, llegendes i contes, propis de la transmissió oral, que ha anat recopilant el coneixement de la cultura popular per mitjà de la narració d'estes, per part de les velles generacions a les generacions infantils.

Una vegada arribat el segle XIX amb el moviment romàntic, dalt el segle d'or de la literatura infantil. Nombrosos autors comencen a editar les seues obres amb una extraordinària acceptació entre el públic més jove.

Les obres de la literatura infantil, a més d'abordar els temes clàssics com les aventures, es tracten la superació de les pors, la llibertat, les aspiracions, el món dels sons i els desitjos, com a actes de rebel·lia enfront del món adult. Este tipus d'obres augmenta considerablement en les dècades dels 70, 80 i 90. En este segle XX, a més, apareixen nous formats de la Literatura infantil gràcies a les tècniques pictòriques i la il·lustració de les històries, on les paraules són acompanyades d'imatges que contextualitzen la narració i aportant nexes d'unió a la història, és l'aparició del llibre-àlbum o àlbum il·lustrat.

Finalment, en el segle XXI, la LIJ es troba molt consolidada dins dels països occidentals, on les vendes són enormes.

Quant a la relació amb altres llengües, la literatura per a xiquets a Espanya està condicionada pel desigual procés que han seguit les quatre llengües existents en el país. El català i el castellà compten amb literatura escrita des de l'edat mitjana fins als nostres dies. L'èuscar i el gallec, en canvi, han seguit processos més irregulars, i cada un amb els seus matisos, ja que la llengua oral basca es fixava per primera vegada a pesar d'una certa tradició escrita, mentres que el gallec actualitzava una llengua escrita que comptava amb tradició literària en diverses etapes de la seua evolució.

Tal vegada resulte curiós destacar que el primer llibre europeu sobre educació infantil va aparéixer en llengua catalana: la Doctrina pueril, dedicada per Ramon Llull al seu fill en 1282. Sens dubte, l'obra no pot qualificar-se de lectura infantil. Ja arribats al segle xix, va començar a produir-se un corpus de lectures específicament dirigides a la població infantil, una població submergida en aquells temps en un lent procés d'escolarització obligatòria en castellà que no es va consolidar fins al segle xx.