La
literatura infantil i juvenil va sorgir d’una manera paral·lela a la
introducció de la instrucció pública i la necessitat, per part dels docents, per
tindre uns textos adequats a les capacitats i característiques evolutives dels
lectors als que es volia ensenyar i educar, i que, a poc a poc, van començar a
ser, en una gran majoria, els xiquets i els joves.
En
altres nacions i llengües europees la literatura dedicada als xiquets i joves
va tenir lloc a partir del segle XVIII i va
estar potenciat per l’augment i la generalització de l’educació pública dirigida cada vegada més a totes
les capes socials. Però al País Valencià aquest fet no es va
dur a terme fins la segona dècada del segle XX, ja que es tractava d’un fenomen
relacionat amb l’ensenyament de la llengua autòctona, però no es va plantejar
seriosament fins els anys trenta, amb la Segona República Espanyola, i que,
pels fets històrics posteriors, no es
generalitza fins als anys huitanta del segle passat amb l’aprovació de la Llei
d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Probablement,
el primer llibre en valencià que es va publicar al País Valencià dedicat a un
públic format per xiquets va ser Breu
introducció a la doctrina cristiana a l’any 1922 i editat per la Biblioteca
Infantil de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana.
A
partir de l’any 1930 es produeix un esclat d’obres en valencià dedicat a un
públic infantil. Entre el període de 1930 i 1936 es van publicar un total de
més de trenta obres. Aquest fet sorgix gracies al significatiu interès polític,
cultural i educatiu que es dona durant la Segona República Espanyola a la
instrucció pública, l’alfabetització de les classes menys afavorides
econòmicament i a la recuperació dels trets d’identitat dels diversos pobles de
la península Ibèrica.
Per
contra, a partir de l’any 1936 i fins que acabara la dictadura de Franco, la
desgràcia de la Guerra Civil Espanyola i l’alçament militar contra les
llibertats democràtiques va tindre una gran repercussió en el procés de creació
de literatura infantil en valencià. Durant la guerra sols es va publicar el
conte d’Enric Navarro i Borràs. Amb el triomf de Franco, el procés de creació
de literatura valenciana infantil es va aturar i es va trencar perquè es va
prohibir inicialment l’ús públic i literari de la llengua valenciana. Per
aquest motiu, entre el 1939 i el 1970, a penes es van publicar una desena de
d’obres (incloent les Rondalles
valencianes d’Enric Valor i les seues recreacions dels contes populars)
En
l’actualitat, la literatura infantil i juvenil valenciana ha aconseguit un
nivell mitjà de qualitat comparable a la de qualsevol altra literatura del
nostre entorn escrita en una llengua amb condicions socials més favorables que
la nostra. Els nostres escriptors i escriptores han superat la narració
tradicional de tipus exclusivament folklòric i han diversificat molt els temes
i els estils.
Finalment,
dir que el panorama de la LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada
inicial del segle XXI presenta unes característiques similars a les de les
edicions en castellà: una abundant producció, una àmplia nòmina d’autors entre
els quals es troben molts noms amb una llarga trajectòria i algunes noves veus,
diversitat de gèneres i una oferta extensa i plural que es nodreix amb
l’aparició constant de noves col·leccions per a totes les edats i amb un bon
nivell mitjà de qualitat. Malgrat la seua incorporació tardana al mercat amb el
pas dels anys la LIJ catalana i valencià s’ha consolidat i professionalitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada